MOSSÈN JOAN MORA, IN MEMORIAM
El Pont de Suert i l’Alta Ribagorça han commemorat els vint-i-cinc anys de la restauració de l’Església Vella de la Mare de Déu de l’Assumpció com a Museu que acull la Col·lecció d’Art Sacre de l’Alta Ribagorça, promoguda per Mossèn Joan Mora. La celebració s’ha fet dins de la Setmana Santa Cultural, donant continuïtat a les exposicions d’Art i actes culturals que anualment promovia Mossèn Joan com a rector de la parròquia de la capital i d’altres poblets de l’Alta Ribagorça, fins l’any 2001.
Mossèn Joan Mora In Memoriam
La inauguració dels actes d’homenatge a Mossèn Joan va comptar amb la presència de Montserrat Macià, directora del Museu de Lleida els anys en què es va impulsar la creació del Museu i les exposicions d’Art Sacre de la Ribagorça, juntament amb José Antonio Troguet, alcalde l’El Pont de Suert. En el seu discurs, Montse Macià va recordar com “al meu imaginari personal, el Pont de Suert està lligat a l’Església Vella i a Mossèn Joan Mora i Pedra. Un binomi, aquest, que per a mi té un denominador comú: les exposicions d’Art Sacre que cada Setmana Santa entre els anys 1994 i 1999 organitzar a les naus i les capelles de l’Església Vella.” Uns esdeveniments que amb la perspectiva del temps “prenen una àmplia dimensió perquè van suposar una sacsejada cultural i patrimonial de primer ordre de la qual Mossèn Joan Mora en va ser l’ànima i el motor alhora.”
I va continuar esmentant algunes d’aquestes rellevants exposicions d’art litúrgic de noms ben eloqüents “Christus, Hagios, Sanctus, Maria, Regina i Lavaix” que “foren la materialització de la incansable voluntat de Mossèn Joan Mora de recuperar, preservar i difondre el llegat del patrimoni litúrgic dels pobles de la Ribagorça.” A més de retornar l’art a la seva funció i valoració pastoral, es pretenia que “els pontarrins i el conjunt de ribagorçans s’emmirallessin i s’identifiquessin en aquests testimonis de la trajectòria artística, religiosa i devocional del territori.”
Montse Macià va qualificar les exposicions l’Art Sacre com “una de les iniciatives més singulars del segle XX al territori ribagorçà i lleidatà al servei al poble en la seva expressió més noble que Mossèn va treballar i compartir des del primer dia amb el seu alter ego, Mossèn Joan Ramon Ezquerra, amb que va constituir un tàndem gairebé perfecte, el qual va esdevenir garantia d’èxit en qualsevol de les empreses que junts van endegar.” I va explicar com Mossèn Joan va entusiasmar una amalgama de persones -amb sinergies amb les institucions locals, comarcals i provincials- convençudes que “la preservació i difusió del patrimoni cultural és un potent motor per a construir una ciutadania de qualitat i amb la necessària autoestima.”
A continuació, Macià va fer una semblança del Mossèn, la seva actitud i empenta com “un riquíssim calidoscopi configurat per una incansable tenacitat, altes dosis d’audàcia i tossuderia, però també, sobretot, de generositat i honestedat. Per ulls de mirada intel·ligent amarada de solidaritat, altruisme, acceptació de la diversitat, respecte… amb una fe profunda que, como una patina, ho impregnava tot.” I va continuar el seu discurs amb records personals que evidenciaven seva confiança en Déu, el seu amor a l’Església i un altíssim sentit de responsabilitat vers el patrimoni litúrgic que la Història ens havia llegat” fent possible que “l’art pontarrí i ribagorçà s’exposés a Lleida, la Seu d’Urgell, Solsona i Sabadell. I que els frontals romànics més emblemàtics del Museu d’Art Nacional de Catalunya procedents de l’Alta Ribagorça s’exposessin a l’Església Vella.”
Montse Macià va dedicar la darrera part del seu discurs al somni de Mossèn Joan fet realitat: que l’antiga església de l’Assumpció de la Mare de Déu, del Pont de Suert, fos “l’embrió del futur Museu d’Art Comarcal de la Ribagorça”. Un projecte cultural que va haver de deixar al ser nomenat rector de la parròquia Mare de Déu del Carme, de Lleida, el 2001. Aleshores “Mossèn va deixar anar el camí del seu somni, un somni que avui roman com a potencial motor de dinamització.” I va acabar la seva intervenció amb aquestes paraules: “Aquest és el seu gran llegat. Siguem-ne dignes!”
Museu d’Art Sacre de la Ribagorça
L’Església Vella del Pont de Suert es un edifici barroc del segles XVII i XVIII bastit sobre una primitiva església romànica del segle XIII, construïda en temps de la fundació del poble. Forma un conjunt arquitectònic amb l’antic Palau Abacial, dels segles XV i XVI, que fou la residència dels abats del monestir de Santa Maria de Lavaix, senyors del Pont de Suert, i que alhora fa les funcions de campanar. Sota l’advocació de l’Assumpció de la Mare de Déu, va ser la parròquia de la capital de l’Alta Ribagorça fins que l’empresa ENHER construí un nou temple l’any 1955, obra d’Eduardo Torroja, degut al ràpid creixement demogràfic propiciat per les obres hidroelèctriques a la zona.
El 1993 s’inaugurà la restauració que va permetre acollir les exposicions d’Art Sacre d’Art Sacre de la comarca que van tenir lloc anualment per Setmana Santa fins l’any 1999. Amb la rehabilitació integra dels seus espais interiors, especialment les voltes i tribunes, es va convertir en el Museu d’Art Sacre de la Ribagorça. La col·lecció permanent reuneix peces religioses de pintura, escultura, retaules i orfebreria de diferents períodes històrics, majoritàriament d’estil barroc. És un veritable llegat cultural i artístic que està disposat per apropar als diferents episodis de la història religiosa de la comarca.
La Setmana Santa Cultural del Pont de Suert
Per tercer any consecutiu la capital de l’Alta Ribagorça organitza durant la Setmana Santa un seguit d’actes culturals centrats en un tema monogràfic. L’any 2016 es va dedicar al monestir Lavaix, fundat al segle IX pels barons d’Erill, senyors d’El Pont de Suert, els promotors de l’Església Vella de l’Assumpció, i que posteriorment esdevingué una abadia cistercenca, actualment anegada pel pantà d’Escales. L’any 2017, es va dedicar a l’Església Vella i, enguany, a Mossèn Joan. La cloenda del merescut homenatge que pontarrins i ribagorçans han volgut tributar-li ha estat l’excursió a l’ermita de Rocamora, una de les moltes ermites que Mossèn Joan va restaurar i que, a més, té la connotació afectiva i simbòlica de la coincidència amb els cognoms del Mossèn: Pedra (Roca) i Mora.
D’altra banda, el projecte de dedicar un espai d’El Pont de Suert al seu fill adoptiu s’ha concretat en la placeta d’accés al Museu d’Art Sacre de la Ribagorça. L’actual plaça de Missa esdevindrà oficialment la plaça de Mossèn Joan. Un gran encert!!
- Programa de la Setmana Santa Cultural
- Homenatge pòstum a Mossèn Joan al Pont de Suert
- Més informació
