La devoció al Crist del Sant Crucifici està documentada des de l’any 1429 a l’antiga parròquia de Santa Maria Magdalena, del carrer Democràcia. Se’l venerava com a protector contra la pesta i la sequera dels camps. La devoció especial al Crucifici data del 1589. D’aquesta època són els primers goigs que es conserven:
L’any 1812, amb motiu de la destrucció del temple que l’acollia, la imatge es va traslladar a l’església dels Pares Carmelites del carrer del Carme, que passà a ser parròquia el 1838.
La invocació al Sant Crucifici va salvar Lleida de l’epidèmia de còlera l’any 1885.
S’editaren uns nous Goigs, en català, musicats pel mestre Mateu.
El 25 de juliol del 1936 va ser profanat. Es va beneir la nova imatge el 16 de novembre del 1946, rèplica de la destruïda, feta per Josep Maria Camps.
El 14 de febrer de 1954 va passar al temple provisional de la plaga Mossén Cinto. I el 12 de j uliol de 1959 va tornar a l’actual temple de la parroquia.
El 13 de novembre de 1960 es va consagrar una capella dedicada al Crist de Sant Crucifix. I el 23 d’octubre de 1966 es va inaugurar la decoració de la capella amb els mosaics de Santiago Padrós..
El novembre de 1966 es van reeditar els primers Goigs:
