Diumenge 22 ordinari – cicle A
Al profeta Jeremies no li resultava còmode predicar la veritat que Déu li encomanava
· el menyspreaven, l’amenaçaven de mort…
· però no es podia fer enrere… Déu l’havia seduït… i ell volia ser-li fidel.
Potser que avui tampoc resulti còmode predicar i viure segons la veritat que hem rebut de Déu.
· Però hem de ser valents: encara que ens menyspreïn, que passen de nosaltres…
· La veritat és moltes vegades impopular…
· No s’acomoda als gustos i costums del món.
· La veritat no es plega als criteris de moda, ni que siguin de la majoria.
I la veritat és
· que hem estat creats per a Déu, que és el Creador i Pare;
· que la vida no té sentit si no és per donar glòria a Déu;
· que l’única cosa que val és complaure el Pare;
· que tot el demés és escombraries, si no ens porta cap a Déu;
· que la felicitat està en unir-se a Déu i estimar-lo sobre totes les coses
· i que el nostre cor (S. Agustí) donarà tombs, inquiet,mentre no reposi en Déu;
· que el pecat, qualsevol pecat no porta a la felicitat, ni a la pau;
· que els diners, els càrrecs, la fama, fins i tot el treball…no són valors absoluts…
· en canvi, sí que ho són la virtut, el fer el bé, l’amor i l’entrega…i que encara que comportin sacrifici i renúncies…, són l’autèntica vida.
Sembla una paradoxa: el qui busqui la vida la perdrà, el qui la perdi per amor a mi, la trobarà.
A Sant Pere tampoc li era fàcil acceptar-ho; però Jesús li va deixar ben clar. “Fuig d’aquí, Satanàs; no penses com Déu, sinó com els homes”.
No tinguem mai por a la veritat: a predicar-la, i sobre tot a viure-la.
La veritat és el camí que porta a la vida.
Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi
