El màrtir d’origen lleidatà, convertit al cristianisme durant l’època romana, és venerat a Lleida, però també a Badalona, on se celebren les festes majors l’11 de maig
Sant Anastasi, patró de Lleida des de 1627 i copatró de Badalona des de 1672, representa una figura important dins la tradició religiosa catalana. Segons l’hagiografia tradicional, va néixer a Lleida al segle III, concretament cap a l’any 263, en una família pagana, i va morir màrtir a Badalona l’11 de maig de 305 durant la persecució de l’emperador Dioclecià.
La tradició explica que Anastasi va formar part de la guàrdia pretoriana de l’emperador Dioclecià, arribant a ostentar el rang de centurió. Durant el seu servei a Tarragona, es va convertir al cristianisme i va començar a difondre aquesta fe entre els seus companys. Segons les cròniques, va aconseguir convertir entre 63 i 73 soldats més. Després de ser delatat, tots foren empresonats i conduïts a Badalona, on van ser executats en negar-se a renunciar a la seva fe.
Una figura envoltada de controvèrsia històrica
Malgrat la devoció popular, la historicitat de Sant Anastasi ha estat qüestionada per diversos historiadors, que consideren probable que es tracti d’un sant inventat al segle XV, potser per desdoblament amb Anastasi de Pèrsia. Les primeres referències documentades de la seva hagiografia daten precisament d’aquest període, apareixent inicialment en un mapamundi espiritual realitzat el 1450 pel bisbe de Châlons-en-Champagne.
A Catalunya, l’humanista Jeroni Pau va ser el primer a esmentar-lo l’any 1491, seguit per Antoni Vicenç Domènec el 1602, que el descrivia com a “Catalán de nación […] y natural de la ciudad de Lérida”. Posteriorment, la seva llegenda es va assentar en l’imaginari col·lectiu i fou recollida per folkloristes com Joan Amades al seu costumari.
Miracles i veneració popular
Al sant se li atribueixen diversos miracles. A Lleida es diu que, mentre fugia amb els seus companys, va fer brollar aigua d’un pou sense corda invocant l’ajuda divina. A Badalona, és cèlebre el miracle de 1885, quan els veïns del carrer del Pinzell van ser salvats d’una epidèmia de còlera després d’invocar la seva protecció, fet que va portar a rebatejar el carrer amb el nom del sant.
També es parla d’un ametller miraculós que va créixer sobre el lloc on suposadament va ser enterrat, les ametlles del qual tenien la part interior de la closca tenyida de vermell, com si fos sang.
Festes i celebracions actuals
Tant Lleida com Badalona celebren amb gran entusiasme la festivitat del sant el dia 11 de maig. A Lleida constitueix la Festa Major de la ciutat, amb una ofrena floral, un ofici solemne a la catedral i una processó on participen nombroses entitats i elements del seguici popular com lo Marraco, gegants i capgrossos.
A Badalona, tot i que la Festa Major oficial és la Mare de Déu d’Agost, les Festes de Maig centrades en Sant Anastasi han guanyat molta importància. L’acte més espectacular és la “Cremada del Dimoni” la nit del 10 de maig, després de l’Acte Sacramental on Sant Anastasi derrota les forces del mal. El dia 11 es realitza l’ofici solemne, la passada del sant i el cant dels goigs.
Iconogràficament, sant Anastasi és representat com un soldat romà portant una espasa i una palma que simbolitza el seu martiri, o bé una creu com a signe de la seva fe cristiana.
