La monja agustina proclamada santa per Lleó XIII és la patrona dels ‘impossibles‘
Rita Lotti va néixer al llogarret italià de Roccaporena, uns cinc quilòmetres de Càssia el 1381. Malgrat que volia ser monja, els seus pares la maridaren amb Paolo Mancini, un home del poble que la va fer patir molt. Ella es consolava amb l’oració. Van tenir dos fills, Jacopo i Paolo. Al quedar-se vídua, Rita va demanar l’admissió al convent agustinià de Santa Maria Magdalena de Càssia, però no fou acceptada. Poc després de la mort dels seus fills, va aparèixer de matinada dins del monestir, tot i que era tancat: hi havia estat transportada pels mateixos sant Agustí, Sant Joan Baptista i Nicolau de Tolentino. Arran del miracle, va rebre l’hàbit de monja. Tenia trenta-sis anys.
Al convent, es va lliurar a una vida ascètica i contemplativa, de pregària i penitència, i dedicada al servei als pobres i als malalts. Va quedar marcada per l’estigma de la corona d’espines de Crist. La ferida no va guarir fins que va caure malalta, poc abans de morir al convent el 22 de maig de 1457 als 76 anys. Segons la llegenda, el cos emetia una dolça flaire i es va conservar incorrupte. Van començar a córrer rumors sobre guariments miraculosos deguts a la intercessió de la monja i la devoció es va començar a estendre per tota Itàlia.
Quan es va difondre la notícia de la seva mort, moltes persones van anar en massa per obtenir miracles i venerar-la. Les autoritats municipals de Càssia van registrar al Codex miraculorum (Codi dels Miracles) els miracles ocorreguts per la intercessió, entre ells, el d’un cec que va recuperar la vista. Però la canonització va tenir lloc segles després: Rita va ser proclamada santa el 24 de maig de 1900, per Lleó XIII.
Santa Rita de Cascia se sol representar amb roses, perquè es deia que el seu espòs li prohibia ajudar els pobres; un dia que els portava pa amagat a la faldilla, Mancini la va trobar i va mirar què hi duia: els pans s’havien convertit en roses i no va poder acusar-la. Al final de la seva vida, va visitar-la una cosina que li va demanar si volia alguna cosa. Rita li va demanar que li portés una rosa del jardí. Com que era hivern, la cosina va pensar que no podria trobar-ne, però el roser estava florit: va portar la rosa a Rita. Aquesta rosa era el símbol de l’amor de Crist i de la capacitat de la santa per a aconseguir coses impossibles.
A Sant Joan la seva imatge està situada a l’altar de la Mare de Déu de Fàtima i és molt venerada.
