Lleó XIV: “Acutis i Frassati són exemple per no malgastar la vida i fer-la una obra mestra”
La plaça de Sant Pere s’ha omplert aquest diumenge per viure la canonització de dos joves que ja formen part del panteó de sants de l’Església catòlica: Carlo Acutis, mort el 2006 als 15 anys, i Pier Giorgio Frassati, desaparegut el 1925 amb només 24 anys. Abans d’iniciar la canonització, el papa Lleó XIV ha sorprès tothom dient unes paraules espontànies: “Saludo tants joves que han vingut avui, sou una gran benedicció i espero poder-vos saludar a tots després de la cerimònia”.
La cerimònia, presidida pel Papa, ha començat amb la processó de l’encens per venerar les relíquies dels dos nous sants, dipositades als peus de la imatge de la Moreneta. Els cardenals Marcello Semeraro i els postuladors de les causes han agraït solemnement al pontífex la canonització.
La litúrgia de la Paraula ha tingut un marcat caràcter internacional. La primera lectura, en anglès, ha estat proclamada per Michele Acutis, germà del nou sant Carlo. La segona, en italià, ha anat a càrrec del vicepresident de l’Acció Catòlica italiana. L’Evangeli s’ha proclamat en llatí i grec, ressaltant la dimensió universal de la celebració. També les pregàries s’han fet en diferents idiomes, com àrab, castellà, francés o coreà.
“El risc més gran de la vida és desaprofitar-la”
En la seva homilia, el papa Lleó XIV ha connectat directament la Paraula de Déu amb el testimoni dels dos nous sants: “A la primera lectura hem escoltat una pregunta a Déu: què he de fer perquè res no es perdi? Ho hem escoltat després de sentir que dos joves han estat proclamats sants, i això és providencial. El risc més gran de la vida és desaprofitar-la fora del projecte de Déu.”
El Papa ha recordat que molts sants, des de Francesc d’Assís, van ser primer de tot joves que van dir sí a Déu: “Sovint nosaltres els representem com a grans personatges, però oblidem que això va començar com a joves dient sí a Déu. En aquest marc, avui contemplem Frassati i Acutis, un jove de principis de segle i un altre dels nostres dies, que ho van donar tot per Déu.”
Dos camins, un mateix fil
Lleó XIV ha descrit Pier Giorgio Frassati com un jove que “va trobar-ho tot en els moviments catòlics juvenils; la seva vida representa una llum d’exemple a la vida laical. Es va comprometre generosament en la societat. Es va desgastar pels pobres.”
Pel que fa a Carlo Acutis, ha remarcat la importància del seu entorn proper: “Va trobar Jesús a la seva família, presents avui amb els seus germans. També a l’escola i a la parròquia. Va créixer integrant naturalment l’estudi, l’esport i la caritat.”
Els dos, ha dit el Papa, van compartir la mateixa simplicitat de gestos: “Van integrar Déu a la seva vida en gests senzills del dia a dia. Els dos tenien devoció per Maria, els sants i ajudaven els pobres, sovint amb gestos petits, el que el papa Francesc anomenava ‘la santedat de la porta del costat’.”
El missatge final de l’homilia ha estat directe: “Els sants són una invitació dirigida a tots nosaltres, sobretot als joves, a no malgastar la vida i fer-la una obra mestra.”
Carlo Acutis, conegut com el “sant mil·lenial”, va morir el 2006 als 15 anys de leucèmia i és recordat pel seu entusiasme tecnològic al servei de l’Església, amb una web que recollia miracles eucarístics. Pier Giorgio Frassati, nascut el 1901, va destacar per la seva activitat en moviments catòlics i el seu servei constant als pobres fins a la seva mort prematura el 1925.
