Entrevista a Ramon Niubó, president de la Fundació Jericó: “Era un gra de mostassa que avui ja és un arbre …”
La Fundació Jericó dedicada a l’atenció de les persones sostre i amb risc d’exclusió social de Lleida va néixer el 16 de juliol del 2014, festa de la Mare de Déu del Carme. El programa d’atenció consistent en un Menjador social i un Alberg s’ampliaria, nou mesos després, amb un Centre social annexat a les instal·lacions del carrer Tallada 33-35.
L’artífex, promotor i ànima de la Fundació Jericó va ser Mossèn Joan Mora, aleshores rector de la parròquia del Carme i Sant Joan. Amb una acció encarnada en la paràbola del Bon Samarità i el lema “Un plat, un llit i un acompanyament”, Mossèn Joan definia aquest espai com ‘l’Illa de la Solidaritat’ on l’atenció i servei joiós a pobres i desvalguts procurés ajudar-los humanament, millorar la seva qualitat de vida i recuperar-los per a la societat
L’origen de la Fundació està en el Centre Solidari Jericó, nascut en la parròquia del Carme el maig de 2011 amb diferents iniciatives (repartiment d’aliments i roba, borsa de treball, reforç escolar…) ateses als locals parroquials del Carme i al carrer Gral. Brito 16. El novembre del mateix any s’hi va sumar el Centre d’Allotjament Nocturn al local parroquial de Sant Joan i, el juny del 2012, el Menjador social al local parroquial del Carme. Montse Segon va presidir la Fundació Jericó en els primers anys de vida, amb Ramon Niubó com a vicepresident i Jaume Josa com a secretari.
Amb data 30 de juny de 2025, “la parròquia del Carme ha cedit tots els drets i obligacions vinculats a la titularitat del servei CDSJ II a la Fundació Jericó, que accepta assumir-los íntegrament” amb el de “mantenir els valors i l’objectiu original del servei: l’atenció i l’acompanyament a persones en situació de vulnerabilitat, en l’esperit de solidaritat que va inspirar-ne la creació.” Així consta en l’acord de transferència de titularitat del servei «Centre de Solidaritat Jericó II» signat per Mn. Xavier Navarro, rector de la parròquia del Carme, i Ramon Niubó, president de la Fundació Jericó.
Ramon Niubó és president de la Fundació Jericó des del gener de 2019 però hi col·labora intensament des dels seus inicis. Tot responent a un qüestionari que li hem formulat, ens explica com va viure el naixement de la Fundació Jericó, la seva funció actual i els nous reptes assolits. “No em desvincularé mai de Jericó”, assegura. “Era un gra de mostassa que avui ja és un arbre…”
Quan vas començar a col·laborar amb Jericó? I a presidir la Fundació?
Quan em vaig jubilar tenia clar que jo havia de dedicar una part del meu temps a fer algun treball que pogués ser profitós per algunes persones que necessitessin alguna mena d’ajuda. Després de valorar diverses opcions, finalment em vaig decantar per oferir-me al rector de la meva parròquia, la parròquia del Carme. Tenia la sensació que era un lloc en el qual, a més de sentir-me acollit podia ser útil en alguna de les tasques que allí es feien
A més d’altres activitats, en aquells moments, 2012-2013, la parròquia atenia a persones que acudien a ella en sol·licitud d’ajudes diferents, aliments, roba, allotjament, acompanyament, diners… tot el que una persona pot necessitar quan es troba sola en un país o una ciutat on no té cap referent on recolzar-se
El rector, mossèn Joan Mora no donava l’abast a atendre tantes persones que acudien a ell en demanda d’ajuda. Feia el que podia però era del tot insuficient, allotjava a persones sense sostre en algunes dependències parroquials, repartia aliments que li oferien els establiments d’alimentació del contorn, proporcionava roba, ajudava a buscar feina quan això li era possible ….
Sense més recursos que els limitats que disposava com a rector, va covar la idea d’atendre, de la millor manera possible, les necessitats d’aquestes persones que cada vegada s’atansaven en major nombre a la parròquia en demanda d’ajuda.
A finals del 2013 jo em vaig incorporar en aquest projecte que s’estava iniciant. Era un projecte ambiciós però molt limitat en recursos, tant materials, com humans i econòmics.
Les condicions en què es prestaven els serveis i l’ajuda eren molt precaris i deficitaris. Calia posar ordre i buscar unes les instal·lacions que s’adeqüessin a la normativa vigent , tant pel que fa referència a l’allotjament, com al servei de repartiment d’aliments
Calia buscar uns locals adequats als serveis que s’havien d’oferir. En un interval relativament curt de temps es trobaren els locals actuals situats al carrer La Tallada, on, des d’aquell moment, resideix la Fundació Jericó
L’any 2014 es constituí la Fundació Jericó, actuant com una activitat sense ànim de lucre. La Sra. Montserrat Segon va ésser la primera presidenta de la Fundació i jo era nomenat vicepresident. La presidenta va deixar el càrrec per motius de salut.
En el mes de gener del 2019 vaig assumir la presidència de fins a la data actual
Com a president, quina ha estat la teva funció?
Calia treballar en treballar en tres línies d’actuació.
Una primera línia d’acció ha consistit en adequar un immoble que tenia la llicència per actuar com hotel, i transformar- lo en una residència adequada per acollir persones en risc d’exclusió social, condicionant els dormitoris i els espais comuns segons la normativa vigent a aquesta nova activitat. Calia inscriure aquest nou establiment als registres corresponents de la Generalitat de Catalunya
La segona línia d’actuació s’ha centrat en el repartiment d’aliments, en la doble vessant d’elaborar i servir àpats al servei de restaurant propi i d’altra banda repartir aliments a famílies.
Pel que fa referència del menjador situat en l’edifici adjunt on es troba la residència, dir que era un antic restaurant amb instal·lacions i equipament obsolets. Aquest any s’ha renovat tot l’equipament
Actualment el menjador es troba inscrit tant al Departament de Sanitat de la Generalitat com al registre d’activitats de l’ajuntament.
Pel que fa referència als aliments servits als usuaris de Jericó, la major part d’ells s’elaboren i se serveixen al restaurant recentment condicionat.
Quan al repartiment d’aliments a famílies, durant molt temps, aquest es realitzava en la planta baixa d’un immoble situat al carrer Gral. Brito, propietat de la parròquia del Carme. Actualment, aquest servei s’ha traslladat a les dependències del carrer La Tallada.
Així tots els serveis que ofereix la fundació es troben en unes úniques instal·lacions, més pràctiques per a tothom
La tercera línia d’actuació s’ha centrat en dotar la Fundació del personal professional qualificat per atendre les necessitats del servei, tant de la residència con del menjador.
La residència té un servei permanent de personal les 24 hores del dia.
Remarquen aquí que el tercer principi fundacional de Jericó és l’acompanyament a persones que per acomplir aquesta tasca es necessita que el personal sigui qualificat
Des de l’any 2023, el menjador s´ha constituït en una UTE compartida entre la Fundació Jericó i el Banc del Aliments de les Terres de Lleida. D’aquesta manera col·laborem estretament en la consecució dels nostres finalitats
Com ha evolucionat la Fundació Jericó des de la seva creació?
Conseqüentment a l’exposició descrita anteriorment, la evolució ha sigut progressiva i constant fins a assolir els nivells que tot seguit exposem i comparem.
Recordem que, inicialment, el servei de repartiment d’aliments a persones vulnerable va iniciar-se en la planta menys u de l’església, amb condicions que no reunien cap requisit per prestar aquest servei, ni de les instal·lacions on es preparava el menjar ni de les pròpia sanitat alimentaria. Es varen rebre apercebiments de tancament per prestar aquest servei en aquestes condicions.
Per accedir al menjador es formaven cues a la vorera que, a més d’obstaculitzar el pas de vianants, algunes vegades hi havia hagut algun aldarull.
Actualment no es formen cues per accedir al menjador; hi ha establerts tres torns per evitar la aglomeracions de gent.
El repartiment d’aliments a famílies es realitza en unes dependències situades en la part posterior del edifici l’accés a les quals està situades en un carrer sense trànsit rodat
Per que fa a proporcionar un llit a les persones usuàries, el llocs on s’allotjaven eren diverses estances propietat de la parròquia que l’únic que podem dir és que només aquets llocs només resguardaven de la intempèrie però res més.
Actualment, cada usuari acollit, disposa d’una habitació, compartida o no, un armari individual, una tauleta de nit i un bany a l’habitació
Si l’usuari té una minusvàlua, se l’acull en una habitació amb un bany adaptat
Per que fa a l’acompanyament de les persones acollides, aquest es realitzava a través d’alguna persona amb bona voluntat però sense cap capacitat professional per a realitzar aquesta tasca
Avui tots els treballadors de Jericó són professionals titulats en diverses disciplines per atendre degudament les diferents necessitats. Entre altres també és disposa d’un servei de psicologia i d’infermeria
Quina és la situació actual de la Fundació Jericó? I amb relació a la parròquia del Carme?
Actualment podem dir que la situació de la Fundació Jericó és molt saludable, s’acompleixen el tres principis fundacionals de la fundació, un plat, un llit i un acompanyament personalitzat.
Cert és que sempre es pot millorar en alguns aspectes i que hi ha feina a fer de gestió per millorar el rendiment i el servei d’acompanyament al acollits però si mirem endarrere, veient d’on venim i examinant on som, creiem que aquella llavor que va plantar mossèn Joan Mora ha esdevingut un arbre exuberant com un arbre de mostassa.
Creiem que mossèn Joan estaria content, encara que aquest creixement s’ha hagut de fer, per raons de professionalitat dels treballadors i la ubicació de la nova seu social, més adequada per a les finalitats que s’han d’acomplir.
També hi ha dos factors no menys importants , la incorporació de seglars compromesos en diverses tasques d’ajuda i acolliment de persones vulnerables constituint diverses entitats sense ànim de lucre, i la manca, cada vegada més notòria de sacerdots que puguin ocupar-se d’aquestes necessitats creixents que es detecten en la societat actual
No obstant, la relació amb la parròquia del Carme sempre és cordial i d’ajuda mútua quan es propicia l’ocasió.
