El Museu de Lleida exposa objectes de litúrgia cristiana i la seva vehiculació espiritual en una mostra col·laborativa
El Museu de Lleida ha inaugurat aquest dijous 5 de març l’exposició Instruments de l’ànima. Matèria i esperit a la Catalunya medieval, un projecte que convida a descobrir objectes de l’edat mitjana a Catalunya i la seva vehiculació espiritual. Estarà oberta al públic fins al 14 de juny i en ella es podran observar una trentena de peces pròpies com relíquies, escultures, imatges pintades, objectes de metall, pergamins o peces de cristall que van actuar com a vies de vinculació entre l’ésser humà i Déu.
Es tracta de la primera exposició col·laborat iva impulsada per quatre equipaments de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya (XMAC): el Museu de Lleida, el MEV Museu d’Art Medieval, el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i el Museu d’Art de Girona.
L’exposició “Instruments de l’ànima. Matèria i esperit a la Catalunya medieval” és un projecte impulsat per quatre museus catalans que convida a descobrir com els objectes materials esdevenien vehicles per a la transcendència a l’edat mitjana. La mostra posa l’accent en la funció espiritual i simbòlica dels objectes, més que en el seu valor estètic, i ofereix una nova mirada sobre el patrimoni medieval. La mostra està organitzada pel Museu de Lleida, el MEV, Museu d’Art Medieval, el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i el Museu d’Art de Girona, amb el suport de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya. L’exposició està comissariada pels historiadors de l’art Alberto Velasco i Marc Sureda. S’hi exposen una trentena d’objectes que inclouen escultures, calzes, píxides, hostiers, retaules i d’altres objectes, molts dels quals no es mostren al públic de forma habitual. En la iniciativa els equipaments no comparteixen objectes exposats, ja que es tracta d’obres de fons propi, però sí que comparteixen concepte i museografia.
L’exposició construeix el seu relat a partir de la dimensió sensorial i dels Cinc sentits, en un primer àmbit, que actuen com a fil conductor del discurs: l’olfacte, la vista, el gust, l’oïda i el tacte. Un altre àmbit ho fa a través del Llenguatge de la matèria, tant o més important que altres temes: pergamí, vidre, pedra, fusta o alabastre interactuaven amb el propi objecte reforçant-se mútuament. El tercer àmbit, En cos i ànima, incideix en la idea cristiana que la divinitat pren cos en alguns dels rituals o en tot allò que té a veure amb el cos, com les relíquies. Lligat amb la representació de la divinitat, l’àmbit Finestres del cel, en mostra alguns exemples. Un cinquè àmbit, Conviure amb el sagrat, explica com algunes representacions de les divinitats es transportaren a l’àmbit domèstic. L’últim àmbit, Instruments transculturals, presenta alguns objectes procedents de terres llunyanes que s’acabaven vinculant a usos religiosos i espirituals.
Les peces exposades eren considerades culte i de quotidianitat tot i que moltes siguin objectes de luxe, d’elaborada factura o d’una gran sensibilitat artística. La mostra accentua la funció simbòlica i espiritual que tenien. Entre les peces n’hi ha que habitualment no es mostren al públic com per exemple la Mare de Déu dels Fillols, exposada a l’església de Sant Llorenç. Alguns dels objectes de la mostra han estat intervinguts, restaurats i documentats de manera més acurada amb motiu de la seva exposició.
El Museu de Lleida té organitzades altres activitats complementàries a la vegada que treballa en Instruments de l’ànima a Lleida avui, un projecte per la tardor d’aquest any.
Foto Diari Segre
