“La fe no pot ser reduïda només a un aspecte emocional”
El passat dilluns 20 d’abril, 2026, l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura va portar a terme un nou webinar en el marc del projecte DIDI (Digital Disciples), aquest cop dedicat a comentar la nota doctrinal de la Conferència Episcopal Espanyola: “Cor ad cor loquitur“, el cor parla al cor. Per a fer-ho, es va comptar amb la participació de Daniel Palau, bisbe de Lleida i un dels autors de la nota, moderat per la doctoranda i membre de l’Observatori Pilar Baradat Marí.
El bisbe de Lleida va aconseguir explicar de manera clara l’objectiu i rellevància de la nota, destacant la seva intenció d’arribar a una “sana afectivitat” de l’experiència de la fe, en què les emocions, l’intel·lecte i la voluntat estiguin en equilibri per evitar que la persona sigui fragmentada.
El projecte DIDI —liderat per l’Observatori, en col·laboració amb la Universitat Catòlica Portuguesa i amb suport de la Fundació Porticus— compta amb formacions per a joves interessats en la comunicació del catolicisme en línia així com una sèrie de webinars oberts al públic en què dialoguem sobre la fe catòlica i la seva vivència entre els joves.
“Cor ad cor loquitur no vol negar el món de les emocions, una realitat humana implicada en el procés d’acceptació de Jesús”. Amb aquesta clau interpretativa, el bisbe de Lleida, Daniel Palau, va aprofundir en la nota doctrinal Cor ad cor loquitur durant el webinar celebrat per l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura aquest dilluns. La sessió, moderada per Pilar Baradat Marí, va abordar la relació entre joves, fe i món digital, amb una atenció especial als riscos d’una vivència excessivament emocional de la fe.
L’equilibri entre emoció, raó i voluntat
Palau, un dels bisbes signants de la nota doctrinal, va situar l’origen del document en la inquietud pastoral dels bisbes davant una fe que, en alguns casos, corre el risc de convertir-se en “anecdòtica o desconnectada de la vida real”. “A partir de les experiències que es presenten en les diverses diòcesis, es tracta de fer una reflexió per trobar un equilibri entre la fe i la raó”, va afirmar, insistint que el procés de creure ha d’implicar totes les dimensions de la persona.
“Un dels camins pels quals els joves arriben a la fe és el dels sentiments, però no ens podem quedar només aquí. La fe no pot ser reduïda només a un aspecte emocional”, va afirmar, tot defensant la necessitat d’integrar emoció, raó i voluntat en un procés madur. En aquesta línia, va insistir que la fe no és només adhesió a una idea, sinó una tria personal que implica tota la persona.
Un dels accents més destacats va ser la crítica a l’emotivisme. Sense negar el valor de les emocions, Palau va advertir del perill d’una sobreexposició que acabi debilitant el creixement espiritual: “Si només es basa l’acceptació de l’Evangeli en allò emocional, cal un contrast, un balanç, uns punts d’equilibri”. Aquesta reflexió es va vincular especialment amb el món digital, on —segons va apuntar— determinats formats, com la música, poden generar experiències molt intenses que “ens traslladen fàcilment fora de nosaltres mateixos, que ens inciten a trascendir”, però que necessiten ser contrastades amb una vida concreta, especialment al costat dels més necessitats.
Riscos: abusos espirituals i fals misticisme
En aquest context, el bisbe va aprofundir en el risc de manipulació emocional i d’abús espiritual. “Parlar d’abús és parlar d’una ferida en la llibertat de la persona”, va dir, alertant de situacions en què aquesta ferida pot arribar a normalitzar-se. En aquest sentit, va advertir que una fe mal orientada pot conduir a “un fals misticisme, una utopia que ens abstrau de la realitat quotidiana”, allunyant els joves d’una vivència autèntica que assumeixi les pròpies ferides i limitacions. “Si no hi ha discerniment, podem caure en un fals misticisme que ens separa de la realitat”, va afegir.
Un altre element central va ser la necessitat d’una fe amb dimensió comunitària. “Reduir la fe només a allò que a mi m’interessa no és una opció suficientment madura”, va remarcar, subratllant que l’experiència cristiana implica comunitat, relació i compromís. Això es concreta també en la triple dimensió clàssica que la tradició cristiana ha destacat: la vida litúrgica, el servei als pobres i la formació. “No entendríem que un cristià celebrés la fe i oblidés els més pobres, o que es dediqués als pobres i no sabés donar gràcies, o que tingués molta formació i no fos capaç de servir”, va exemplificar.
Discerniment i maduració en temps d’immediatesa
En relació amb el procés de maduració, Palau va oferir criteris per al discerniment. Va advertir que una fe autèntica no pot ser “tan misteriosa que no es pugui explicar”, perquè això la podria fer irreal o inaccessible. També va insistir en la importància del vincle amb els més vulnerables i del paper de la família com a espai d’escolta i contrast. “Déu no vol maltractar la nostra intel·ligència ni jugar amb les nostres vides, ens vol fer créixer”, va afirmar.
El bisbe també va reflexionar sobre la “sana afectivitat”, entesa com la capacitat de construir relacions madures basades en l’escolta, el diàleg i el perdó. Va subratllar que la persona no pot viure fragmentada, sinó que ha d’integrar totes les dimensions en un procés orientat a l’amor: “No som robots ni màquines”, però tampoc podem reduir la fe a una experiència purament emocional.
Un altre dels temes destacats va ser la cultura de la immediatesa, especialment present en el món digital. Palau va advertir que aquesta lògica pot “deformar el procés de la fe”, ja que els joves poden voler resultats instantanis en un camí que, per naturalesa, és lent i progressiu. “La fe és un procés de llarg recorregut”, va recordar, evocant la necessitat de temps, paciència i acompanyament.
Palau també va insistir que tota proposta pastoral autèntica ha de generar preguntes de fons en la persona, com ara “què vols de mi, Déu?” o “què em demanes avui?”. Lluny de voler imposar respostes tancades, va defensar una Església que acompanya els joves en el seu procés, amb “tendresa, compromís i servei”, ajudant-los a descobrir una fe arrelada en la realitat, viscuda en comunitat. “La fe no és un enigma, sinó un camí que es va aclarint en la vida concreta”, va concloure. I va afegir una idea final: “Som en aquest món per alguna raó, i la fe ens ajuda a descobrir-la sense presses, però amb profunditat i esperança”.