L’ENCÍCLICA MAGNIFICA HUMANITAS, DE LLEÓ XIV

«La IA ha de servir la humanitat, no el poder d’uns pocs»

Amb motiu del 135è aniversari de la Rerum novarum, el Pontífex reflexiona en la seva primera encíclica, Magnifica humanitas, sobre la doctrina social de l’Església en l’era de la intel·ligència artificial. La crida és a preservar «una magnífica humanitat habitada per Déu», promovent la veritat, la dignitat del treball, la justícia social i la pau. En l’era digital, cal desarmar la IA i superar la teoria de la «guerra justa», impulsant de nou el diàleg i el multilateralisme.

«La magnífica humanitat que Déu ha creat es troba avui davant d’una elecció decisiva: aixecar una nova torre de Babel o construir la ciutat on Déu i la humanitat habitin junts». L’incipit de la primera encíclica de Lleó XIV —Magnifica humanitas, «sobre la custòdia de la persona humana en l’era de la intel·ligència artificial»— resumeix les seves raons fonamentals i el seu propòsit. Publicada avui, dilluns 25 de maig, va ser signada pel Pontífex el passat 15 de maig, coincidint amb el 135è aniversari de la promulgació de la Rerum novarum de Lleó XIII. I del seu predecessor, el papa Prevost, n’ha recollit el llegat, escrivint una encíclica social que aborda un dels principals reptes de l’època contemporània: la intel·ligència artificial.

Dividida en cinc capítols, més una introducció i una conclusió, Magnifica humanitas parteix d’una premissa: la tecnologia no és una «força antagònica respecte de la persona», ni «un mal en si mateixa». Tanmateix, «no és neutra, perquè assumeix el rostre de qui la concep, la finança, la regula i la utilitza». D’aquí la crida del Pontífex a «construir en el bé» i a «continuar essent humans», seguint la lògica de la corresponsabilitat valenta, de la subsidiarietat i de la comunió, perquè «el món pugui reconèixer… en el cor de l’ésser humà el lloc on Déu desitja habitar».