Conversa amb Dra. Gemma Morató en una Webinar Obs
L’espiritualitat és el fonament indispensable perquè la presència cristiana a les xarxes socials sigui una veritable missió i no només una estratègia comunicativa. Aquesta ha estat una de les idees centrals del seminari en línia organitzat per l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, conduït per la doctora Gemma Morató Sendra, dominica de la Presentació, en conversa amb Álvaro Serrano Bayán, sacerdot extremeny de la diòcesi de Toledo, col·laborador del Dicasteri per a la Comunicació i expert en missió digital.
La sessió s’ha centrat en un dels grans reptes de l’evangelització contemporània: com anunciar l’Evangeli en la cultura digital sense perdre la profunditat espiritual que requereix. Serrano, enginyer aeroespacial de formació, teòleg i doctor en Comunicació Institucional, ha recordat que Internet és un autèntic territori missioner que, des de fa uns anys, moltes persones utilitzen -com a usuaris o creadors- com a espai de cerca de sentit, companyia i esperança; però adverteix que aquesta presència només té sentit si neix d’una vida interior sòlida. «Ningú dona el que no té», afirma, «sense una base espiritual, el que fem és màrqueting religiós, no evangelització».
En aquest sentit, ha presentat els cinc pilars que, al seu entendre, han de sostenir qualsevol missioner digital: una vida interior profunda, alimentada per la pregària i el discerniment; una vida sacramental activa i acompanyada; una identitat cristiana sòlida; una formació permanent tant en teologia com en llenguatges digitals; i una comunió efectiva amb l’Església. També ha matisat que l’evangelització digital només arriba a la seva plenitud quan condueix les persones cap a una comunitat cristiana concreta: «si no acaba a la parròquia, és entreteniment, màrqueting o opinió, però no missió».
Durant la conversa, Gemma Morató ha insistit que «tota missió requereix oració», tot reconeixent que la immediatesa pròpia de les xarxes socials i de la comunicació digital sovint dificulta mantenir aquest ritme contemplatiu. Precisament per això, Serrano remarca que el missioner digital ha de tenir molt clar quin és l’objectiu del seu perfil i de la seva presència a les xarxes: «cal saber qui som i per què hi som».
Una de les reflexions més destacades del seminari ha estat la constatació que les xarxes socials no són eines innòcues. Segons Serrano, les plataformes, lluny de ser neutrals, estan dissenyades per afavorir la polarització i retenir l’atenció dels usuaris, generant dinàmiques d’addicció amb els pics de dopamina, mecanisme de recompensa del cervell. Davant aquesta realitat, ha advertit del risc de deixar-se portar pels algoritmes: «si un contingut polaritzat genera més interacció al nostre perfil, no podem rendir-nos-hi. Qui va cap a tot arreu no arriba enlloc», sentencia.
Els ponents han coincidit que la missió digital només es pot sostenir si està profundament vinculada a la presencialitat. Morató ha posat èmfasi en la necessitat de cuidar-se personalment i en l’arrelament en una comunitat, mentre que Serrano ha defensat una «eclesialitat forta» que permeti als missioners formar part d’una parròquia, un grup de pregària o un equip pastoral.
Serrano ha assenyalat també que l’Església està fent passos importants per reconèixer la realitat de l’evangelització digital, especialment arran de les reflexions sorgides del Sínode sobre la Sinodalitat, que van situar la missió a les xarxes entre les prioritats pastorals. «És important que l’Església física acompanyi i doni suport a l’Església que és present en l’entorn digital», emfatitza, “sobretot tenint en compte les dificultats que sorgeixen per distingir entre missió i opinió a les xarxes socials”. Segons Serrano, la frontera és sovint molt fina, i per això resulta imprescindible una formació integral -espiritual, teològica, comunicativa i pastoral- que permeti discernir què significa realment evangelitzar en aquests espais.
Preguntat pels principals reptes de la seva experiència, Serrano ha identificat l’ego, la vanitat i la solitud com els perills més grans. «És una tasca que es fa molt sovint sol, davant del telèfon mòbil», afirma, tot proposant la creació d’equips i grups d’evangelitzadors que comparteixin la missió i s’acompanyin mútuament. També ha alertat sobre els riscos de la sobreexposició personal a Internet, accentuant la necessitat de cultivar un «cert pudor digital».
Malgrat aquestes dificultats, Serrano ha compartit també alguns fruits esperançadors. Ha explicat que, dels participants del Jubileu dels Influenciadors Catòlics, prop d’un 30%, en les respostes a una enquesta, afirmaven haver pogut acompanyar persones en situacions especialment vulnerables gràcies a la seva activitat a les xarxes. Així mateix, a França, un 11% dels nous batejats declaraven haver conegut o seguit algun influenciador catòlic abans d’iniciar el seu camí de fe.
Com a conclusió, Morató ha resumit l’essència del que significa evangelitzar en l’entorn digital: «El missioner digital comença en la pregària i en la vida comunitària». I Serrano ha conclòs amb un missatge il·lusionant: «La missió digital és preciosa. Podem ser una flama d’esperança en un món que no és innocu i que està molt polaritzat».
Aquest seminari tanca el cicle de webinars que l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura ha organitzat al llarg d’aquest curs en el marc del projecte europeu DIDI (Digital Disciples) -deixebles digitals- desenvolupat amb la col·laboració de la Universidade Católica Portuguesa i el suport de la Fundació Porticus. La iniciativa ofereix formació, recursos i acompanyament a joves d’entre 18 i 25 anys d’Espanya i Portugal interessats en la comunicació digital i l’evangelització, i persegueix l’objectiu de formar una nova generació de missioners digitals capaços de reforçar les comunitats cristianes i integrar l’anunci de l’Evangeli en la cultura digital contemporània.