La Romeria dels Fanalets de Sant Jaume, organitzada per l’Agrupació de Pessebristes, com cada vespre del 24 de juliol vigília de la Festa de Sant Jaume, va il·luminar de nou Lleida amb una multitudinària participació. La d’enguany ha estat ja la quarta edició de la Romeria com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional, declaració que la Generalitat li concedí el 29 de setembre de l’any 2022.
Tot i que la calor minvà un xic, els organitzadors van distribuir entre els assistents a la Romeria 800 ventalls, amb il·lustracions del dibuixant Marçal Abella, dedicades a Sant Jaume i als elements festius que encapçalen la Romeria.
Abans de la seva sortida, a la parròquia de la Mare de Déu del Carme tingué lloc la celebració de l’anomenada Missa dels Fanalets, presidida pel bisbe de Lleida Daniel Palau i concelebrada pel consiliari de l’Agrupació Mn. Jaume Melcior i el rector de la parròquia Mn. Xavier Navarro. La missa va estar acompanyada per la Coral del Carme dirigida per Alfons Saràbia, amb Maria Carme Grassa a l’orgue.
El bisbe Daniel es va referir en la seva homilia al “camí de la nostra vida que recorrem acumulant estratègies i recursos” però va indicar que el més important és la direcció orientada cap a Déu. En aquest sentit va insistir en el valor de cada pas i compartir el camí: “No es tracta d’arribar primer; de vegades cal recular per fer el camí junts, més que anar al davant tot sol. Que sant Jaume ens ajudi a descobrir la direcció de la nostra vida i seguir el camí amb intensitat, fent cada passa amb tothom.” La celebració va cloure amb la benediccions dels Fanalets.
Tot seguit, a 3/4 de 9 del vespre, tres coets van anunciar l’inici de la Romeria, entre el bullici dels infants que portaven els seus fanalets i la música del Ball de Bastons del Pla de l’Aigua, que encapçalaren la comitiva. Com és tradició no van faltar a la Romeria els gegants de la ciutat, que portaven també els seu fanalets artístics penjant de les mans i amb ells van tornar-se a sumar, ho fan des de l’any de la proclamació de Festa Patrimonial, el conjunt dels cavallets i capgrossos del seguici festiu de la ciutat, portant també els seus fanalets.
El penó de Sant Jaume, portat per joves de l’Agrupació de Pessebristes i acompanyat per les pubilles i pubilletes de Jaume I, barri que festeja a Sant Jaume com a patró, amb la incorporació també de les pubilles i hereus de Lleida- Joves Referents; obria la segona part de la Romeria, que anava presidida pel bisbe Daniel, acompanyat pel consiliari dels pessebristes Mn. Jaume Melcior.
La Romeria comptà en la presidència amb l’alcalde Fèlix Larrosa, acompanyat per una nombrosa presència de regidors de les diverses forces polítiques de la Paeria, així com el president de l’Agrupació de Pessebristes Jordi Curcó, com entitat organitzadora i altres representacions de diverses institucions i entitats.
Tot seguit venia la Banda Municipal de Música, dirigida per Amadeu Urrea. Darrera aquesta, hi anava la representació “vivent” de Sant Jaume, recuperada fa uns anys i custodiada a banda i banda pels concursants premiats en el LXXXIV Concurs de Fanalets, que precedien amb el seus fanalets artístics la carrossa amb la imatge de Sant Jaume, talla de l’escultor Jaume Gort (1964) envoltada de flors.
La Romeria inicià el seu trajecte a la Rambla de Ferran de Lleida davant l’església del Carme, per seguir per l’Eix Comercial fins arribar a la capella de Sant Jaume al rovell de l’ou del carrer major, on la banda Municipal va interpretar com ja es costum la Sardana “El Peu del Romeu”, del mestre Víctor Mateu, mentre de les finestres superiors de la capella va caure una pluja de flors a mena de bonica “petalada”, que fou aplaudida pel nombrós públic que seguí la Romeria. La cloenda a la plaça de les Comèdies, amb el parlaments i la benedicció final del Bisbe de Lleida. El president dels pessebristes Jordi Curcó felicità els lleidatans per la massiva afluència a la Romeria, destacant la seva antiguitat: “…que cal no solament conservar, si no compartir, viure i transmetre-la a les futures generacions. Lleida no pot perdre aquesta bonica i simpàtica tradició”, digué.
