“Antoni Gaudí, arquitecte, home de fe i catalanista. Als 100 anys de la seva mort”
En el marc de la Universitat Catalana d’Estiu, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat ha organitzat una jornada dedicada al paper de l’Església en la preservació de la llengua catalana que ha conclòs avui amb una eucaristia a l’església de Sant Pere de Prada presidida pel bisbe de Lleida, Daniel Palau i, posteriorment, una taula rodona dedicada a Antoni Gaudí sota el títol “Antoni Gaudí, arquitecte, home de fe i catalanista. Als 100 anys de la seva mort”. Hi ha participat el mateix bisbe Daniel Palau, Josep M. Adell, arquitecte de la Universidad Politécnica de Madrid, el periodista Joan Safont i Joan Amorós, president del Moviment Gaudí.
El debat ha abordat la dimensió espiritual, cultural i nacional de l’arquitecte coincidint amb el centenari de la seva mort, analitzant la relació entre les seves arrels, les seves creences i els valors que projecta la seva trajectòria. El bisbe Daniel ha exposat una visió de la trajectòria de Gaudí des d’una perspectiva especialment vinculada a les seves creences presentant-lo com a arquitecte, català i creient, destacant la seva condició de místic.
Com a arquitecte, Gaudí treballa, investiga, no es conforma, intenta treure el millor de sí mateix i proposa la seva visió del món amb el seu llenguatge, no per a tancar-se en sí mateix, sinó per a projectar-lo i ser entès per tots. En aquest sentit, la suggeridora imatge del trencadís “mostra la voluntat d’aprofitar-ho tot, descobrir la importància de tot amb un resultat sorprenent. Amb Gaudí redescobrim que tots tenim una bellesa única,” ha destacat.
“Com a home creient, Gaudí recupera el franciscanisme (o gaudinisme), que suposa la radicalitat d’anar a l’essencial com sant Francesc, que rep la proposta de reconstruir l’Església: “més que construir temples, s tracta del temple de l’Esperit, que Jesús i sant Pau reconeixen en cadascú, cosa que passa per l’acceptació de la realitat amb les seves llums i ombres: la pobresa de la realitat. La veritable pobresa és l’acceptació de la realitat, la que Déu m’ofereix; això genera confiança”.
El prelat s’ha referit especialment a Gaudí com a místic, és a dir, “algú que ha consolidat la seva trajectòria a partir de l’experiència acceptant la incomprensió amb plena llibertat i ho manifesta amb una mirada contemplativa de la creació -la presència de Déu enmig nostre- mirant, observant i agraint allò que rep.”
El bisbe Daniel ha acabat la seva intervenció interpel·lant amb una pregunta, que ell mateix ha contestat revelant el seu somni: “Què ens diu Gaudí a nosaltres i a l’Església? Que ens mantinguem fidels a la fe rebuda. Els místics apunten ver l’amor, que és veritable i constructiu. Jo somnio una Església portadora d’amor, de pau i esperançà, no només vers un mateix, sinó també vers els altres -vinguin d’on vinguin- i vers Aquell que ens ha donat la vida, ens ha creat i ens ha fet únics i meravellosos.”
