El cardenal Cobo reclama comunitats cristianes que transformin la societat i escoltin les persones que pateixen, en el marc de les XLVII Jornades Nacionals d’Apostolat Seglar.
La Comissió Episcopal per als Laics, Família i Vida de la Conferència Episcopal Espanyola ha organitzat una jornada de formació en línia amb la conferència “Què és i per a què serveix la doctrina social de l’Església?”, a càrrec del cardenal José Cobo Cano, arquebisbe de Madrid.
Després de la pregària i les salutacions de benvinguda, a càrrec de l’arquebisbe de Saragossa, Carlos Escribano Subías, president de la Comissió Episcopal per als Laics, Família i Vida, i de Raúl Tinajero, director d’aquesta comissió, s’ha iniciat el diàleg, conduït per Cristina Sánchez Aguilar, directora d’Alfa y Omega.
En el diàleg, s’han abordat diverses qüestions relacionades amb el treball, l’habitatge, la política, les famílies i la mateixa organització eclesial. En aquest context i a la llum de l’encíclica Magnifica Humanitas, el cardenal José Cobo ha defensat que la doctrina social de l’Església ha de traduir la fe en accions concretes que contribueixin a transformar la societat i a millorar la vida de les persones. La fe cristiana no pot quedar limitada a les celebracions religioses o a la vida interna de l’Església, sinó que s’ha de manifestar mitjançant compromisos concrets amb la societat.
Cobo ha proposat un mètode de treball: comprendre què està passant, preguntar-se per què passa i discernir què es pot fer conjuntament. La mirada ha de partir de l’Evangeli i de les persones més vulnerables, amb la dignitat humana com a referència, i s’ha de traduir en decisions concretes. Posteriorment, caldrà revisar-ne els resultats.
La transformació tampoc no s’ha de mesurar únicament per l’èxit. Una comunitat pot transformar les relacions d’una família, una escola, un barri o una comunitat de veïns. Reconèixer-ne els límits, què és allò que ens fa humans, ha d’ajudar-la a descobrir què pot aportar. També les comunitats petites o envellides tenen aquesta responsabilitat.
Entre les idees principals que el cardenal Cobo ha exposat al llarg de la seva intervenció, destaquen les següents:
- La dignitat del treball: el treball és una dimensió essencial de la dignitat humana. Davant els canvis tecnològics i la intel·ligència artificial, cal escoltar els treballadors, protegir els seus drets i garantir un repartiment just dels beneficis.
- El dret a l’habitatge: reclama escoltar les persones que tenen dificultats per accedir a un habitatge i evitar jutjar-les. L’Església no només ha d’ajudar les persones necessitades, sinó que també ha d’actuar sobre les causes de la pobresa i l’exclusió.
- El compromís polític: defensa que cap partit polític no pot apropiar-se del vot cristià. Els cristians han d’exercir el dret a vot amb responsabilitat, tenint en compte el bé comú, la dignitat humana, la família, el treball i l’acollida de les persones migrants.
- El diàleg i l’escolta: considera fonamental evitar la polarització i les posicions ideològiques tancades. Les comunitats cristianes han de saber escoltar opinions diferents, dialogar i estar disposades a revisar les seves pròpies conviccions.
- La transformació de l’Església: demana comunitats més obertes, participatives i compromeses amb la societat. També reclama donar més protagonisme als joves, reconèixer el paper de les famílies i revisar les estructures eclesials perquè estiguin al servei de la missió.
- La caritat i la solidaritat: valora la tasca de les persones que ajuden els més vulnerables, però insisteix que la solidaritat ha d’anar més enllà de l’ajuda immediata i ha de contribuir a combatre les causes de les desigualtats: la caritat comença des dels darrera; la paràbola del Bon Samarità forma part de l’ADN del cristià.
L’arquebisbe de Madrid va recordar que la família, el treball, la política, la cultura i la vida ciutadana són àmbits propis de la vocació del laïcat. Per això va subratllar la importància de formar la consciència des de l’Evangeli, sense subordinar la fe a les ideologies, i de promoure el diàleg, la corresponsabilitat i la sinodalitat per construir comunitats obertes. En definitiva, l’Església ha de ser propera a les persones, especialment a les més vulnerables, promoure la justícia social, fomentar el diàleg i contribuir a construir una societat més humana, solidària i inclusiva.
Per això, la pregunta que resumeix la seva reflexió és: “Les nostres comunitats cristianes estan transformant realment la societat?”