La presencia documentada dels primers Goigs de lloança a la Mare de Déu és de la primera meitat del segle XIX. Se’n van fer tres edicions per “Buenaventura Corominas impresor y librero”. Una d’elles té per títol "Gozos en alabanza de Nuestra Señora del Carmen". És composta en sextets i té onze estrofes. Va ser reeditada el 1855.
Els goigs de les al tres dues edicions "Gozos de la Santísima Madre de Dios, singularísima Madre y Patrona de la religión carmelitana" són compostos per deu estrofes en octaves. Per exemple:
Del Carmelo descendieron
de Elías los sucesores,
yen la Iglesia Coadjutores
de los Apóstoles fueron;
del Evangelio esparcieron
la verdad por todo el suelo,
sed nuestro amparo amoroso
Madre de Dios del Carrnelo"
O bé aquesta altra:
Cofrades y Religiosos
publican vuestras clemencias
gozan de un mar de indulgencias
que les hacen venturosos;
exceden en ser dichosos
al más Gigante modelo,
sed nuestro amparo amoroso,
Madre de Dios del Carmelo.
La invocació o tornada que es va repetint diu:
Pues sois de nuestro consuelo
el medio más poderoso,
sed nuestro amparo amoroso,
Madre de Dios del Carmelo.
Uns nous "Goigs a la Verge del Carme, venerada a la seva parròquia de Lleida", amb lletra d’Antoni Fortuny i música de Lluís Climent, foren premiats al Certamen de l’Acadèmia Mariana de Lleida, l’any 1998.
