Amb motiu de les beatificacions de l’Any de la Fe a Tarragona, el Bisbat de Lleida ha presentat dos llibres de màrtirs de la persecució religiosa dels anys 1936-39, el bisbe Salvi Huix Miralpeix i els “curetas de Monzón”. L’acte ha tingut lloc al Paranimf de l’Acadèmia Mariana, ha estat presidit pel Bisbe de Lleida Mons. Joan Piris, i s’ha desenvolupat en dues taules d’intervencions dedicades, respectivament, a cadascun dels llibres editats.
‘Apuntes biográficos de Mons. Salvio Huix Miralpeix’ és una biografia del bisbe-màrtir, reedició de l’obra escrita pel Dr. Narcís Tibau el 1948, revisada per representants dels tres bisbats on Salvi Huix va exercir el seu ministeri pastoral –Vic, Eivissa i Lleida– i de l’Oratori de Sant Felip Neri, de Vic. Tots ells van participar en la presentació del llibre.
Josep Maria Mas, delegat de les causes dels Sants del Bisbat de Vic, ho va fer en nom de Mn. Narcís Riba, que havia tingut cura de biografiar el bisbe Huix i no li havia estat possible fer-se present. Va parlar de la infantesa i els anys joves de Salvi Huix, la formació al Seminari de Vic i la seva ordenació sacerdotal per Josep Torras i Bages (1903) -aleshores bisbe de Vic- fins el seu ingrés a l’Oratori de Sant Felip Neri (1907). En suma, els trenta primers anys de la seva vida, on les extraordinàries dots que va heretar i el context on va viure van formar un entramat que farien del futur bisbe un apòstol qualificat de la diòcesi de Vic.
Jaume Seguranyes, prepòsit de la congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri, de Vic, ha explicat la condició de Salvi Huix com a felipó. Tot i la llarga trajectòria de l’Oratori a Vic (1723) va estranyar en aquell temps que una persona del talent d’Huix entrés a formar part de la comunitat. Amb tot, allí hi tenia un oncle i, a més, sabia que el cardenal Newman havia fundat l’Oratori a Anglaterra després de la seva conversió al catolicisme. “Com Sant Felip Neri, Huix es distingí per orientar amb suavitat des de la caritat, per la seva obediència a Crist –el seu lema episcopal fou ‘ja que vós ho dieu, calaré les xarxes’,i pel tracte familiar que tenia amb tothom”, va subratllar.
Francesc Xavier Torres, canonge de la Catedral d’Eivissa, ha parlat de l’etapa de Salvi Huix com a primer bisbe d’Eivissa, pocs dies després de constituir-se novament la diòcesi. Si el seu nomenament ja va causar gran entusiasme entre els eivissencs, molt més intensa va ser l’empremta que van deixar els set anys d’episcopat. El canonge ha anat va enumerant l’àmplia i fecunda obra desenvolupada pel bisbe i destacà la bona sintonia que va establir amb la gent per la seva manera de ser: “era un home molt espiritual, però tocava de peus a terra com un pagès.” El propi Francesc Xavier, de nen, va quedar impressionat pel seu testimoni al llegir el llibre que ara es presentava, i va influir en la seva vocació sacerdotal.
Joan Ramon Ezquerra, coordinador de les Comissions dels Màrtirs del Bisbat de Lleida i promotor de la publicació dels dos llibres, ha abordat l’etapa de Mons. Salvi Huix com a bisbe de Lleida (maig 1935) fins el seu martiri, el 5 d’agost de 1936. N’ha fet una semblança espiritual i humana i com el seu record va marcar la generació de sacerdots que es van formar al Seminari des de 1947. Per no comprometre la família on s’havia refugiat, va sortir de la seva casa. Durant el temps de presó va acceptar els serveis més humils i es va preparar espiritualment per al martiri. “Fou sacerdot, bisbe i màrtir. Tant de bo que el seu exemple s’escampi entre els sacerdots i fidels del nostre bisbat”.
La segona part de l’acte s’ha dedicat a presentar el llibre “Un sacerdot camí del martiri”, en català i en castellà, un extracte del diari de Mn. Josep Nadal Guiu, originari de Bell-lloc, i un dels sacerdots de la parròquia de Monzón que també va patir el martiri l’agost del 36. Es tracta de la reedició d’un opuscle editat pel seu germà bessó Jaume, jesuïta, i que ara Flora Grífol, nora d’un altre germà del màrtir, ha traduït al català. “Ha estat un REGAL poder-ho fer”, ha dit amb gran emoció la traductora. Dels pensaments i vivències de Mn. Josep Nadal n’ha destacat tres aspectes fonamentals: la seva vocació ja des de la infantesa i el seu zel per servir bé Déu i els germans; l’amor incondicional a Déu i la Mare de Déu, la terra, els nens i les germanes carmelites –el Virolai lligava aquests ‘amors’-; i la confiança plena en Déu, fins i tot quan ja intuïa que moriria. El 12 d’agost de 1936 va ser afusellat al costat del seu company i amic Mn. José Jordán.
José Luis Pueyo, rector de la parròquia del Romeral de Monzón ha parlat de la personalitat i acció pastoral dels ‘curetas de Monzón’. Mn. Josep Nadal més dedicat a la predicació, catequesi i apostolat de joves, i Mn. José Jordán més amatent a la caritat envers els necessitats. El sacerdot no parlava tant com a rector sinó com a transmissor del testimoni de la comunitat monsonenca que al llarg dels anys havia transmès viu el seu record fins al punt d’impulsar-ne el procés de beatificació. “Cal que les generacions joves coneguin el seu zel apostòlic i l’olor a Crist que desprenien”.
En el tram final, el pare mercedari Joaquín Millán va donar a conèixer la publicació que ha preparat dels 19 màrtirs de l’orde que també seran beatificats a Tarragona, tots ells vinculats a la Diòcesi de Lleida. “Un llibre que ha nascut del cor, perquè a tots els vaig conèixer”.
Abans de la cloenda, Joan Ramon.Ezquerra ha informat de la cerimònia de beatificació que tindrà lloc el proper 13 d’octubre a Tarragona i ens ha animat vivament a participar-hi.
L’acte ha comptat amb la intervenció musical del Petit Cor de la Catedral en tres temps: l’obertura amb el Cant d’entrada al Regne; Oh màrtirs del Crist –, després de la primera taula; i l’himne de la perseverança, que cantava el màrtir beat màrtir Francesc Castelló Aleu quan era conduit a la mort, al final. Els dos darrers van estar cantats també animosament pel nombrós públic que assistia a l’acte i que ha quedat captivat pel testimoni tan colpidor dels nostres màrtirs.
- Invitació a l’acte
- Text de les intervencions:
- Notícia del bisbat
- Pelegrinatge-Beatificacions Any de la Fe a Tarragona
- Més informacions de les beatificacions
