Una nova edició del minitorn de quaranta nois i noies de la nostra parròquia, la major part immigrants, al campament de l’Estel d’Aneto, a l’Alta Ribagorça.
Vuit dies de contacte amb la natura exuberant d’aquell entorn i vuit dies de convivència entre nosaltres i amb un grup de monitors lliurats plenament al nostre grup. Han estat dies de plena alegria. Hem après a conviure, hem après a gaudir amb una alegria sana, hem cultivat nostra amistat amb l’acampat extraordinari, Jesús.
Amb tot i ser un minitorn ens ha donat l’oportunitat de fer dues sortides: la primera, a Gelada i la segona, amb acampada, als llacs Anglios, pujant pel llac Llauset i descendint pel riu Salenques. Tot va transcórrer sense cap accident i resistint amb normalitat. Som forts. No van faltar tallers, moments d’esport i jocs. Condiment important de tots els nostres minitorns són les històries d’intriga d’Antonio i les explicacions d’escalades als grans pics. Les consignes diàries i els moments de formació, han estimulat en cada un de nosaltres la possibilitat de ser més generosos i de polir la nostra personalitat.
Les cuineres han complert molt bé el seu paper, ens han tractat molt bé. I volem agrair als monitors i a Mossèn Joan la seva dedicació plena a l’atenció de tots i cadascun dels acampats. Ens hem quedat amb molt bon gust i amb les ganes de tornar a trobar-nos el proper any.
Aneto, 2013. Ocho días en el Pirineo con chicos y chicas de la Parroquia
Una nueva edición del miniturno con cuarenta chicos y chicas de nuestra parroquia, la mayor parte inmigrantes, en el campamento de l’Estel de Aneto.
Ocho días de contacto con la naturaleza exuberante de aquel entorno y ocho días de convivencia entre nosotros y con un grupo de monitores entregados plenamente a nuestro grupo. Han sido días de rebosante alegría. Hemos aprendido a convivir, hemos aprendido a gozar con una alegría sana, hemos cultivado nuestra amistad con el acampado extraordinario, Jesús.
Con todo y ser un miniturno nos ha dado la oportunidad de hacer dos salidas: la primera a Gelada y la segunda, con acampada, a los lagos Anglios, subiendo por el lago Llauset y descendiendo por el río Salenques. Todo transcurrió sin accidente alguno y resistiendo con normalidad. Somos fuertes.
No faltaron talleres, momentos de deporte y juegos. Condimento importante de todos nuestros miniturnos son las historias de intriga de Antonio y las explicaciones de escaladas a los grandes picos. Las consignas diarias y los momentos de formación han estimulado en cada uno de nosotros la posibilidad de ser más generosos y de pulir nuestra personalidad.
Las cocineras han cumplido muy bien su papel, nos han tratado muy bien. Y queremos agradecer a los monitores i a Mossèn Joan su dedicación plena a la atención de todos y cada uno de los acampados. Nos hemos quedado con muy buen gusto y con las ganas de volver a encontrarnos el próximo año.