Reflexió profunda sobre la relació entre fe, país i creació artística del destacat teòleg i biògraf de Gaudi la Diada de Sant Jordi
Com ja va sent habitual, el Govern de la Generalitat ha volgut celebrar la diada de Sant Jordi amb un acte que recordés les arrels cristianes de la festa i l’aportació del cristianisme al país. Si l’any passat va ser el filòsof Ferran Sáez Mateu l’encarregat d’oferir una reflexió sobre l’espiritualitat postmoderna, enguany, en ple Any Gaudí, tal com va explicar el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, “l’elecció era tan senzilla com evident”. La commemoració del centenari de la mort d’Antoni Gaudí, la visita prevista del papa i la culminació de la torre de Jesucrist de la Sagrada Família feien inevitable el tema. I el conferenciant tampoc admetia dubtes: Armand Puig i Tàrrech, un dels seus biògrafs més destacats. Aquesta mateixa elecció, també la va destacar el president de la Generalitat, Salvador Illa, durant el tancament de l’acte.
La conferència, titulada “Antoni Gaudí, l’home de fe que va servir Catalunya amb la seva arquitectura”, va esdevenir una reflexió profunda sobre la relació entre fe, país i creació artística, en què Puig va desplegar una mirada rica i matisada sobre la figura de l’arquitecte.
Catalunya i Gaudí: una relació indissociable
La conferència d’Armand Puig i Tàrrech va situar des del primer moment el nucli de la seva tesi en aquesta idea: és impossible entendre Gaudí sense Catalunya, i igualment és difícil explicar la projecció simbòlica de Catalunya sense Gaudí. “Què ha donat Catalunya a Gaudí i què ha donat Gaudí a Catalunya?”, es va preguntar el conferenciant, convertint aquesta qüestió en el fil conductor de tota la seva intervenció.
La resposta, lluny de ser simple, es desplega en múltiples capes. “Catalunya li dona una pàtria, una llengua, una cultura i una manera de mirar la realitat”, va afirmar, evocant la seva infantesa al Camp de Tarragona, el contacte amb la natura, els paisatges, els animals i els camins que van forjar la seva sensibilitat. “La natura és la seva gran mestra perquè és obra del Creador”, va recordar Puig, subratllant que Gaudí es considerava “recreador d’una realitat que li és donada”.
Però aquesta recepció es transforma en una aportació extraordinària: “Gaudí ha donat a Catalunya un univers simbòlic únic, una arquitectura que construeix el país i el projecta al món”. No es tracta només d’edificis, sinó d’un “itinerari” que recorre la ciutat i el territori, amb obres que dialoguen entre elles i amb la tradició. “Gaudí dialoga amb el bizantí, el romànic, el gòtic i el barroc, però no imita: innova a partir de la tradició”, va explicar.
La conclusió de Puig va ser taxativa: “Gaudí és indissociable de Catalunya, perquè la seva obra és inseparable de la seva fe i de la seva terra”. Una afirmació que sintetitza no només una trajectòria personal, sinó una manera d’entendre la cultura com a expressió profunda d’un poble.
Gaudí, un home de la polis, no de la política
A partir d’aquesta base, Armand Puig i Tàrrech va aprofundir en la manera concreta com Gaudí va viure el seu compromís amb el país. “No va tenir participació política activa”, va recordar, però immediatament va matisar: “va ser un home de la polis, de la cosa pública, de la ciutat i del país, però no de la política”.
El conferenciant va recuperar la proposta que Enric Prat de la Riba li havia fet per entrar en política i la resposta de Gaudí, que considera reveladora: “El polític ha de tenir dues qualitats essencials: una gran passió per la cosa pública i una forma de conduir aquesta passió. Jo tinc la primera, però em manca la segona”. Aquesta frase, segons Puig, s’ha d’entendre juntament amb una altra: “Que cadascú faci servir el do que Déu li ha donat; aquesta és la màxima aspiració social”.
És en aquest context que adquireix tot el seu sentit la declaració més coneguda de Gaudí: “Jo treballo per Catalunya alçant el temple, que és el més digne de representar un poble”. Per Puig, aquesta frase resumeix “una manera de servir el país des de la pròpia vocació, amb radicalitat i coherència”. Gaudí no es desentén de la realitat, sinó que hi intervé des del seu camp: l’arquitectura.
Una conversió interior que transforma l’obra
Un dels moments més intensos de la conferència va ser la descripció del procés de transformació interior de Gaudí, especialment després del gran Dejuni de la Quaresma de 1894. “Per entendre’l, cal entrar en la seva experiència interior”, va insistir Armand Puig i Tàrrech, situant el punt d’inflexió en una crisi vital marcada per la mort de persones properes. “Es mostra insatisfet amb un capteniment massa dependent de les coses naturals”, i és aleshores quan “la fe cristiana passa a ocupar un lloc preeminent en la seva vida”.
“Gaudí es desmundanitza i s’espiritualitza, abandona el dandisme i entra en l’austeritat del menjar i del vestir”
Aquest procés és descrit amb una gran força expressiva: “Gaudí es desmundanitza i s’espiritualitza, abandona el dandisme i entra en l’austeritat del menjar i del vestir”. No es tracta d’un canvi superficial, sinó d’una reorientació profunda que culmina en la seva dedicació gairebé exclusiva a la Sagrada Família.
Puig va il·lustrar aquest canvi amb un exemple molt visual: l’evolució de les creus en els seus edificis. “Al Palau Güell, la creu és petita i gairebé invisible; a la Casa Calvet ja és visible; i a la Casa Batlló esdevé monumental”. Aquesta progressió mostra com “l’obra de Gaudí manifesta allò que succeeix dins seu”. I ho va sintetitzar amb una frase que condensa tota aquesta dinàmica: “Gaudí crea allò que viu, i viu segons allò que crea”.
Torras i Bages, la Lliga Espiritual i les arrels religioses
Un dels elements més rellevants que Armand Puig i Tàrrech va destacar és la influència decisiva de Josep Torras i Bages en la vida i el pensament de Gaudí. “Torras i Bages és el gran mentor espiritual de Gaudí”, va afirmar, situant-lo com una figura clau per entendre la síntesi entre fe i país que defineix l’arquitecte.
En aquest context, Puig va recordar la vinculació de Gaudí amb la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, promoguda precisament per Torras i Bages, que representava un espai de confluència entre catalanitat i espiritualitat cristiana. “Gaudí s’hi integra plenament i substitueix progressivament altres espais culturals més laics per aquest entorn espiritual”, va explicar.
Aquesta evolució institucional reflecteix un procés interior més profund: “del món associatiu cultural cap a un compromís religiós més intens i estructurat”. Puig va subratllar que aquesta etapa coincideix amb el seu procés de transformació personal i amb l’inici de la seva dedicació més radical a la Sagrada Família. “No es pot entendre el Gaudí madur sense aquesta influència espiritual i eclesial”, va concloure.
Arquitectura i símbol: la pedra que parla
La dimensió simbòlica de l’obra gaudiniana va ocupar un altre dels grans blocs de la conferència. Armand Puig i Tàrrech va insistir que en Gaudí “no hi ha separació entre arquitectura i significat: la pedra parla”. “Uneix matèria i esperit, funcionalitat i bellesa”, va dir, tot recordant que “les coses han de ser belles i útils, útils i belles”.
Segons Puig, “la força del símbol és tal que remet a altres realitats, visibles i invisibles”, i aquesta és la clau de la seva universalitat. “Els símbols no demanen explicacions, desvetllen implicacions”, va afirmar. Així, una torre es converteix en un apòstol, una columna en un arbre, i la llum en un element essencial de transcendència.
Puig va anar més enllà i va situar Gaudí en la tradició teològica: “llegeix la realitat alegòricament, com fa l’exegesi bíblica”. Això li permet no només reinterpretar el gòtic, sinó “perfeccionar-lo i crear una nova arquitectura fecundada per la simbologia cristiana”. En aquest sentit, la Sagrada Família és “una obra plenament cristiana però amb vocació transreligiosa”, capaç d’interpel·lar persones de cultures i religions molt diverses.
Compromís cívic: llengua, pau i justícia social
La conferència també va posar en relleu el compromís cívic de Gaudí, que Armand Puig i Tàrrech va descriure com profundament arrelat en la seva fe. “Era un patriota que portava Catalunya al cor i la plasmava amb les mans”, però “sense agressivitat ni contraposicions”. “És enemic de la violència i de l’odi, amic de la pau universal”, va dir, tot recordant la inscripció Pax a la façana del Naixement. Pel que fa a la llengua, Puig va destacar la seva fermesa: “Gaudí identificava la llengua amb el poble català”, i va recordar l’episodi de la seva detenció el 1924 per negar-se a canviar de llengua, un gest que revela “coherència i fidelitat”.
En l’àmbit social, el conferenciant va subratllar la influència de l’encíclica Rerum Novarum de Lleó XIII. “Gaudí concep la justícia social com una cooperació entre capital i treball”, va explicar, tot recordant la seva experiència a Reus i projectes com la cooperativa de Mataró o la colònia impulsada per Eusebi Güell.
“Mai no va deixar de pagar els seus treballadors i s’ocupava personalment dels qui estaven malalts”, va destacar Puig, i va afegir un element clau: “estava convençut que l’alternativa a la violència és l’educació dels infants”, motiu pel qual va impulsar escoles per als fills dels obrers de la Sagrada Família.
L’acte va ser introduït pel prior de la capella de Sant Jordi i rector de la Sagrada Família, Josep Maria Turull, que va presentar el conferenciant destacant la seva fidelitat a les arrels: “Armand Puig és fill de la Selva del Camp, a prop d’on va néixer Gaudí, i sempre s’ha mantingut fidel a les seves arrels cristianes i geogràfiques”.
Turull va subratllar també la importància de les seves aportacions intel·lectuals —com la Bíblia catalana interconfessional o la creació de l’Ateneu Universitari Sant Pacià— i va justificar plenament la seva elecció: “Si el tema era Gaudí, especialment com a cristià, el conferenciant no podia ser cap altre”. Amb aquesta presentació, es donava pas a una conferència que, més enllà de la biografia, va oferir una lectura profunda i cohesionada d’Antoni Gaudí com a figura clau per entendre la relació entre fe, cultura i país.
