Montsó, ciutat important, aleshores Bisbat de Lleida, tenia dos mossens vicaris. Josep Nadal i Guiu era de Bell-lloc d’Urgell (Lleida). José Jordán Blecua era del poble d’Azlor (Huesca).
Jordán va arribar a Monzón el 1932. Nadal, el 1935. Junts van viure el ministeri sacerdotal, amb un lliurament total a la parròquia. Junts van viure igualment les angoixes de la persecució, però, enmig de la dificultat, es van mantenir fidels a l’Evangeli i, per amor a Déu i a l’Església, es van mostrar disposats a afrontar el martiri.
I així va estar. També junts van ser martiritzats el 12 d’agost de 1936. I per una circumstància providencial, també junts varen ser enterrats en una mateixa caixa. Per això, des de sempre, els “curetas” de Monzón no es volen ni es poden separar. Junts seran beatificats el 13 d’octubre a Tarragona.
Nadal i Jordan, en el moment del martiri, tenien respectivament 25 i 30 anys. Déu els va considerar prou “madurs” per endur-se’ls.
Ja l’any 1948, es va instruir el Procés Diocesà, a la Cúria de Lleida, per provar el seu martiri.
En el llibre “Un sacerdot camí del martiri”, la presentació del qual es va fer a l’Acadèmia Mariana de Lleida, el 12 de juny de 2013, es poden comprovar les actituds de fe, confiança i perdó, ja anticipat, relatades en forma de diari per Josep Nadal. Diari que acaba tres dies abans de morir, amb aquestes paraules:
“Disposem de totes les nostres coses, les poques que tenim, i ens apressem a escriure als nostres pares i germans per acomiadar-nos-en fins a l’eternitat.”
Mossèn Joan Ramon Ezquerra
