El dia 3 de febrer l’Església celebra la festa de Sant Blai, metge i bisbe de Sebaste (l’actual Sivas, d’Armènia, Turquia) al segle IV. Mentre el conduïen al martiri per la seva fe en Crist, oblidant-se del seu patiment, sant Blai va salvar la vida d’un nen que s’havia escanyat amb una espina de peix i que la seva mare ja li va portar mort .Per això es considerat l’advocat del mal de coll: "Sant Blai gloriós, lleva’m la tos".
Seguint la tradició, nombrosos feligresos han acudit a la parròquia del Carme i a Sant Joan amb aliments per a ser beneits. Abans i després de les Misses i, de forma sistemàtica, cada hora al llarg de la jornada, els mossens han explicat el sentit de la festa i han beneit els aliments i les persones que els duien; també han pregat per la bona salut de la gola i, encara més, perquè les paraules sempre siguin dolces com les “cristines de sant Blai”, el dolç típic lleidatà d’aquesta diada.
