Uns 900 lleidatans han participat en la cerimònia de beatificació dels 522 Màrtirs del Segle XX, que ha tingut a Tarragona, 95 dels quals formen part de la Diòcesi de Lleida o estan vinculats a ella. Onze autocars, que han sortit de diferents parròquies de la ciutat–un d’ells de la parròquia del Carme-, a més a més dels de Bell-lloc d’Urgell, les Borges -Blanques, Juneda i de Montsó, adscrita a la Diòcesi de Lleida quan van patir el martiri els sacerdots Josep Nadal i José Jordán, així com nombrosos cotxes particulars, també s’han desplaçat fins al Complex Educatiu tarragoní on s’han celebrat els actes religiosos. En total hi han assistit unes 25.000 persones, entre les quals hi havia nombroses autoritats i familiars dels màrtirs beatificats.
Video-missatge del Papa Francesc
El vídeo-missatge del papa Francesc ha obert la cerimònia concelebrada per 8 cardenals, 97 arquebisbes i bisbes –tots els de les diòcesis catalanes-, uns 1.400 sacerdots i presidida pel prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, el cardenal Angelo Amato. El missatge del Sant Pare ha estat molt ric en contingut. “Sempre hem de morir una mica per sortir de nosaltres mateixos, del nostre egoisme, del nostre benestar, de la nostra mandra, de les nostres tristors, i obrir-nos als altres, especialment als que més necessiten”. I ha seguit implorant la intercessió dels màrtirs per ser cristians. “Cristians amb obres i no de paraules, per no ser cristians mediocres, cristians envernissats de cristianisme, però sense substància. Els màrtirs no estaven envernissats, eren cristians que van viure l’amor de Déu fins al final. Crist els ‘primerea’. En tots ells brilla la fe, l’esperança i l’amor com a testimoni de la veritat de l’Evangeli”. I ha acabat demanant la seva ajuda, “per mantenir ferma la fe, malgrat hagi dificultats, i així ser adob d’esperança i artífexs de germanor i solidaritat”.
Lectura de la carta Apostòlica del Papa
Abans de celebrar-se l’eucaristia s’ha descobert una gran pancarta amb el rostre de tots els màrtirs que anaven a ser beatificats, acompanyant el logotip que ha identificat aquesta magna celebració, on s’hi han instruït 33 causes per aglutinar el mig miler de nous beats. Cinc d’aquestes causes són les que corresponen a la Diòcesi de Lleida (bisbe Salvi Huix Miralpeix, “curetas de Monzón”, 68 germans maristes, 19 pares mercedaris i cinc carmelites descalços).
El bisbe de Lleida, Joan Piris; el coordinador de les causes de la beatificació de la Diòcesi, Mn. Joan Ramon Ezquerra, i el rector de la parròquia del Romeral de Montsó, José Luis Pueyo, han rebut de mans del cardenal Amato una còpia de la carta del Sant Pare en la qual s’inscriuen en el catàleg dels beats els 522 màrtirs i es pugui celebrar la seva festa el 6 de novembre.
Homilia del Cardenal Angelo Amato
Posteriorment, el prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants ha llegit la seva homilia, on ha ressaltat que aquests 522 beats, profetes desarmats de la caritat de Crist "són una manifestació de la civilització de l’amor predicada per Jesús. Fidels a crist que diu: “Si vols seguir-me, pren la teva creu… Qui perd la pròpia vida per mi se salvarà” En referència als més de 1.000 màrtirs ja beatificats el cardenal Amato va dir: “Aquesta és la cerimònia de beatificació més gran que es produeix a Espanya, amb tres bisbes… Un exèrcit de batejats que foren víctimes d’una radical persecució religiosa, que es plantejava l’extermini programat de l’Església. Aquests germans i germanes nostres no eren combatents, no tenien armes, no es trobaven al front de guerra, no recolzaven cap partit, no eren provocadors. Eren homes i dones pacífics. Foren maltractats per odi a la fe, només per ser catòlics, per ser sacerdots, per ser seminaristes, per ser religiosos, per ser religioses, per creure en Déu, perquè tenien a Jesús com a únic tresor, més estimat que la mateixa vida. No odiaven ningú, estimaven a tots i feien el bé a tothom. El seu apostolat era la catequesi a les parròquies, l’ensenyament a les escoles, la cura dels malalts, la caritat als pobres, l’assistència las ancians i marginats. A l’atrocitat dels seus perseguidors no van respondre amb la rebel•lió ni amb les armes, sinó amb la mansuetud dels forts.
Com s’explica que van renunciar a la pròpia vida abans que renegar de la fe? La seva formació a casa i als seminaris els havia preparat, i fins i tot predisposat, per a la mort; Era una veritable teologia martirial. Per què l’Església beatifica els màrtirs? Perquè no vol oblidar aquests fills valents perquè la seva intercessió doni una pluja de béns espirituals per a Espanya. La humanitat necessita pau, fraternitat, concòrdia. Res pot justificar la guerra. Els màrtirs són profetes -sempre actuals- de la pau a la terra.
Les beatificacions s’han fet a Tarragona tot enllaçant amb el seu caràcter martirial a través de sant Fructuós, bisbe, i els diaques Auguri i Eulogi. Quin missatge ens deixen els màrtirs antics i moderns? En primer lloc ens conviden a perdonar. La misericòrdia és la veritable força que pot salvar el món del pecat i del mal. Només l’amor ho pot fer. Aquest és el goig de Déu. El papa Francesc ens suggereix que per aplicar el perdó pensem en una persona amb la que sentim rancor i pensem un moment en reconciliar-nos-hi i siguem misericordiosos amb ella.
En segon lloc, el missatge de la conversió de cor i de la misericòrdia a tots, cristians i no cristians. El Senyor perdona i acull els fills. Tots necessitem la conversió a la pau, fraternitat, respecte a la llibertat de l’altre, a la serenitat de les relacions humanes. Així han obrat els sants, que han seguit el camí de la humilitat, de la bellesa, de la conversió de cor. Especialment aquest missatge va adreçat als joves; cal anar a contracorrent sense tenir por mentre estem units a Déu com a sarments.
Així ho han fet els màrtirs, també els més joves. Si els va faltar la misericòrdia dels homes, va estar sobreabundant la misericòrdia de Déu. El perdó omple el cor de pau. La conversió obre a tots a la fraternitat. Aquest ha de ser el fruit preciós de l’Any de la Fe, amb l’auxili de la Verge Maria. La pau com a moment d’alegria interior que es comparteix.”
Impressions de la cerimònia
En acabar la cerimònia, Mons. Rouco Varela ha dit que les beatificacions obren un camí de concòrdia i de fraternitat. També ha agraït l’organització de la cerimònia a Tarragona i a tots els familiars, persones i institucions implicades, i a tots els mitjans de comunicació i a les persones que han seguit en directe la cerimònia a tot el món; també als sacerdots, comunitats i fidels que s’han fet presents.
El bisbe Mons. Joan Piris ha dit que la beatificació ha estat el reconeixement d’unes persones que han sigut fidels a la seva vocació i a la crida de vida cristiana, que els ha dut a ser coherents fins al final, renunciant a salvar-se abans que trencar el seu compromís amb el Senyor. “No eren representant de cap bàndol. Eren persones dedicades als altres. Els “curetes de Monzón’ eren tan joves que no havien tingut temps de tenir ideologia. I el bisbe Huix ja sabem de les seves obres i de com es va presentar voluntari a la presó i com va estar acompanyant els altres detinguts fins al darrer moment. I el que és molt important en la instrucció de les causes del martiri. Tots van morir perdonant”.
Per la seva part, mossèn Joan Ramon Ezquerra, coordinador de les causes de beatificació de Lleida, també ha viscut intensament la cerimònia. “Ha estat una alegria molt gran poder participar i compartir amb els familiars dels ‘curetes de Monzón’ aquest final tan bonic i que tant havien desitjat. Igual que amb el cas del bisbe Huix. Quan vaig entrar al Seminari només feia deu anys dels fets i llavors ja desitjàvem que podés ser un sant del cel, un beat reconegut per l’Església. Avui realment ha estat com aconseguir una fita. Ara el que cal és imitar-los”, ha dit en reconèixer que era un dia joiós.
Ha presidit l’altar la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya, i l’Escolania i altres corals de Tarragona han acompanyat la celebració amb els seus cants; al final el Rosa d’abril amb aplaudiments. El dia ha estat esplèndida pel sol suau i el cel seré en l’àmplia esplanada clapejada d’ombres refrescants i d’oliveres a l’antiga Universitat laboral de Tarragona, al costat del complex petroquímic i del seu port i la seva platja. També l’amabilitat dels nombrosos joves voluntaris i l’ordre i respecte entre tantes persones de totes les edats eclipsats pel testimoni dels nous beats han fet tot plegat que aquesta sigui una jornada memorable.
- Galeria de fotos
- Notícia del Bisbat
- Galeria de fotos del Bisbat
- Vídeo de tota la cerimònia (2h.02′)
- La família dels màrtirs (En família nov. 2013)
- Autosagramental del martiri de sis merdecaris
