La tarda de Divendres Sant hem commemorat la Mort de Jesucrist en un ofici concelebrat per Mn. Jaume i Mn. Joan Ramon. Un dia per agrair a Jesús el seu amor immens i per demanar-li força d’estimar i perdonar, saber viure a fons el camí de la fe i de la donació incondicional.
Després de la lectura de la Passió segons sant Joan, l’homilia ha reflexionat sobre un dels moments més potents del relat quan, davant Pilat que li pregunta si és rei, Jesús li respon que sí, i que ell ha vingut al món per donar testimoni de la veritat; i llavors el pretor li diu: «I què és la veritat?» (Jn 18,38). “Però en realitat no li interessa, malgrat té al seu davant el qui és el camí, la veritat i la vida (cf Jn 1,6). Estem davant d’un drama que ens interpel·la: una cosa és el que sembla la Passió i, l’altra, el que és la veritat”, ha dit Mn. Jaume apuntant que la resposta la profetitza Isaïes, uns 800 anys abans de Jesucrist.
Tot parafrasejant les paraules del profeta que havíem escoltat en la primera lectura (Is 52,13-53,12), el rector ha anat desgranant el gran misteri de la Passió i Mort de Jesús: Déu que s’ha abaixat per a divinitzar-nos; les seves ferides ens han curat; en silenci proclama el gran amor de Déu per nosaltres i ens mou a la conversió; sembla triturat, però s’ha convertit en pa de vida; els seus braços clavat a la creu ens donen una gran abraçada; crucificat entre els malfactors, Jesús prega per nosaltres, perdona i excusa; confia a Maria la tasca de tenir cura de tots nosaltres… “És mirant a la creu que ens sentim atrapats per l’amor de Déu per nosaltres, el misteri del gra de blat que dona molt de fruit”, ha reblat Mn. Jaume reformulant novament la pregunta “I què és la veritat?” traslladada al context actual i suscitant la nostra resposta personal:
“També el món d’avui sembla dominat pel mal, però si sabem mirar la realitat descobrirem que Jesús hi és present i que moltes persones s’identifiquen amb el Crist i porten el seu amor. Donem nosaltres la vida pels nostres germans, responem amb amor en totes les circumstàncies, estimant i donant el millor de nosaltres… Aprenguem la saviesa de la creu que és la saviesa de l’amor.”
La cerimònia ha continuat contemplant i adorant en silenci la creu de la redempció, que és el símbol de l’amor més gran, fixant la nostra mirada als seus ulls de tendresa i demanant que Ell ens porti a donar el nostre amor a tothom, especialment als qui pateixen: «Mireu l’arbre de la Creu, on morí el Salvador del món.»
