CROÀCIA, UNA NOVA FITA EN LES EXCURSIONS DEL CARME

Aquest any, del 23 al 30 d’agost hem viscut una nova experiència: Croàcia… i una curta intromissió al país Bosnià: Mostar i Metjugorje. Entràrem a aquesta nació per Pula.

Croàcia és un dels països petits d’Europa, però encantadors. Ha passat de ser una desconeguda, per convertir-se en un dels destins preferits en els últims anys. La seva costa és una de les més belles de la mediterrània. Les ciutats que la jalonen, especialment Split i Tragir, les dos les varem visitar, són autèntiques joies arquitectòniques on han deixat empremtes les diverses cultures i dominacions que han imperat al llarg dels segles en aquestes terres. Una història pròpia, on predomina l’empremta medieval important. L’interior, no deixa de ser menys turístic i formós. Allí s’hi troba la capital, Zagreb, i diversos parcs nacionals, entre els quals vam visitar el més conegut: el de Plivitce. Amb els seus 16 llacs connectats entre si, amb nombroses cascades i una magnífica xarxa de senders i camins. Està inclòs al Patrimoni Natural de la Humanitat per la UNESCO, el 1979.

Mostar va deixar una empremta forta en els nostres esperits, com forta va ser l’empremta de la guerra dels Balcans en els seus monuments i en les persones. El regal que se’ns va fer d’un quadre del pont destruït, i tornat a construir posteriorment segons la seva forma original, ha estat un moment important de la nostra excursió. Tant de bo que aquest poble ferit per les armes i l’odi pugui recuperar plenament la pau interior i, sobretot, la exterior amb la reconstrucció de tot el seu patrimoni, exponent de la seva història. La visita de Mostar no ens deixa indiferents.

Medjugorje. Centre religiós on la Verge Maria es fa present per fer-li al món una trucada nova a la conversió. Allí la fe hi entra pels cinc sentits. S’ha iniciat un moviment de pelegrinatge. Un moviment de pau. Pau que experimenten les persones al seu interior, especialment a través del sagrament del a Reconciliació, i que, també, es transmet cap a l’exterior. La Mare de Déu es presentà davant els vidents: "Zo soz la Reina de la Pay". Com a pelegrins, ens vam unir al gran grup de fidels de diverses parts del món que s’havia reunit allà per pregar i sentir la presència propera de Maria.

Dubrovnik. Va ser l’última fita del nostre periple per terres dels Balcans. Ciutat totalment restaurada dels atacs contra Sèrbia. Van caure unes 2.000 bombes deixant impactes importants. Està totalment restaurada. Impressionant els seus 1.900 metres de muralla que tanca la ciutat medieval. A l’església de Sant Blai demanàrem la seva benedicció i protecció.

Una experiència inoblidable. Amics i exploradors aficionats ens han fet del viatge una experiència que marcarà la nostra vida. Bona direcció la de guia, Isabel. Incansable i amable, Jenko, el xofer. I sobre tot, el degoteig d’amabilitat de tots i cadascun que no ens ha deixat en tota la ruta.