L’església de Sant Joan s’ha omplert per donar el darrer comiat a l’Àngels Albiñana que ha anat a la Casa del Pare després d’una llarga malaltia. Als ulls humans costa entendre com al llarg dels darrers deu anys s’han anat mitigant les seves bones qualitats, l’elegància i finesa del seu aspecte, s’ha anat apagant la seva simpatia i vitalitat, la seva creativitat… La vida de l’Àngels s’ha anat apagant mentre rebia l’atenció delicada i incondicional del seu espòs Jaume Josa. Com es pot entendre que aquest dolor tingui cabuda en el projecte de Déu?
L’eucarístia ha estat presidida per mossèn Joan Ramon Ezquerra que ha concelebrat amb mossèn Joan Mora i altres cinc preveres, tots molt vinculats a l’Àngels i a la seva família. La Coral del Carme ha acompanyat amb els seus cants la cerimònia.
L’Evangeli proclamat ha revelat la declaració de fe de Marta en Jesús, abans de la resurrecció de Llàtzer. Amb paraules de consol, mossèn Joan ha recomanat recitar la pregària del Credo en la mort d’una persona estimada. “El Credo és un acte de fe i la fe és un misteri. Déu ho permet tot per al bé dels seus fills, fins i tot la mort d’una esposa, d’una mare…”, ha dit.
Mossèn Joan Ramon ha posat l’exemple de santa Teresina de l’Infant Jesús, que va morir amb vint-i-quatre anys havent superat els grans dubtes de fe amb actes de fe: “Jo sé que quan mori no cauré en el buit del no res sinó als braços amorosos del Pare”, assegurava. “Nosaltres creiem en la resurrecció de la carn i la vida eterna… Aquesta és la fe que professem. Tenim l’esperança de la glòria. L’Àngels ja és a la glòria de Déu, al termini de la vida del món però la vida cristiana no s’acaba. Amb la seva mort, l’Àngels se sent més propera al Pare i amb gran poder d’intercessió a Déu”, ha assegurat.
Al final de la Missa exequial, abans de que el celebrant vessés l’aigua del seu baptisme damunt del fèretre, Mariona Josa ha llegit una emotiva carta adreçada a la seva mare, conscient que després de deu anys ara ja l’entendria. Ha fet esment dels familiars més íntims que l’acompanyaven “en primer lloc del pare, qui d’una manera heroica i incondicional l’ha acompanyat al llarg d’aquesta llarga malaltia que t’ha tocat patir.”
Les paraules de la Mariona han estat una expressió de fe en el cel i la vida eterna amb Déu Pare que ja gaudeix l’Àngels: “Ja ets amb la millor companyia en la que pots estar”. Una certesa fruit de la vida de fe que la seva mare ha viscut i ha transmès: “De fet ja ets allí on has dirigit les passes de la teva vida i que has contagiat als del teu voltant.” I amb l’esperança de la glòria i del retrobament amb la seva intercessió: “Espero que aviat puguis fer-te amb uns quants pinzells i dibuixis els paisatges que ens han de guiar als que avui estem aquí per tornar-nos a trobar”.
El recordatori amb la Mare de Déu de Montserrat que tant venerava l’Àngels expressava l’enyorança que ha deixat en tots els qui l’han conegut:
“Trobarem a faltar el teu somriure
diu que ens deixes te’n vas lluny d’aquí …
i aquest cor que ara guarda la pena
tan amarga del teu comiat”.
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpg)
