Dia 26 de febrer, dissabte. Un dia important per a la nostra comunitat de la parròquia de la Mare de Déu del Carme. Martha, natural de Colòmbia i membre actiu de la nostra comunitat, deixa aquest ambient parroquial , en el que s’hi ha trobat com a casa, per obrir-se a una altra família: la comunitat de les carmelites descalces de la Caparrella – Lleida.
A les 10h de matí, amb un autocar hem pujat a la muntanya del Carmel: joves i persones més grans de la parròquia. Avui era el dia de d’ingrés amb la celebració d’una missa, que ha estat molt participativa. Ens han acompanyat per la solemnització del cants el grup d’africans de la missa vespertina del diumenge. El pòrtic de la celebració l’han protagonitzat els joves amb el cant escenificat “Nadie te ama como Yo… cuánto he esperado este momento … a tu lado he caminado, junto a ti Yo siempre he ido, Yo he sido tu mejor amigo”. Tots érem conscients de que Martha havia estat cridada i elegida pel Senyor per una vocació ”de preferència”. Com Maria de Betània, asseguda als peus del Senyor, ella ha escollit la “part millor”, ha fet del Senyor la seva herència.
Han presidit l’Eucaristia Mn. Joan Mora, rector de la Parròquia de la Mare de Déu del Carme, Mn. Jaume Poy i el diaca Santiago Mataix.
Han estat moments significatius el de l’ofertori, on la Martha, tot oferint el pa i el vi per a l’eucaristia, feia l’oferiment al Senyor de tota la seva persona; i el del final de la Missa, en el moment de la Benedicció. Mn. Joan ha llegit un fragment del Divino Impaciente de José Mª Pemán, que a continuació transcrivim, i que rememora el acomiadament d’Ignasi de Loiola a Francesc Xavier en el seu itinerari cap a les índies.
“Yo te bendigo, Javier,
que Dios bendiga tus hechos.
A grandes empresas vas
y no hay peligro más cierto
que éste de que, arrebatado
por el afán del suceso,
te derrame por fuera
lo que debes guardar dentro.
La vida interior importa
más que los actos externos.
No hay obra que valga nada
sino es del amor reflejo.
La rosa quiere cogollos
donde se agarren sus pétalos.
No te acuestes una noche
Sin tener algún momento de meditación …
Cada mañana tendrás con la señora,
algún tierno coloquio, donde le digas
esos dolores secretos
que a la Madre se le dicen
de modo más desenvuelto
que no al Padre; que por ser Padre
da más respeto.
Mézclame de vez en cuando,
en el trabajo requiebros
Y jaculatorias breves
que lo perfuman de incienso.
Ni el rezo estorba al trabajo
Ni el trabajo estorba al rezo.
Trenzando juncos y mimbres
se puede labrar, a un tiempo,
para la tierra un cestillo
y un rosario para el cielo.
Escríbeme, por menudo,
tus andanzas y sucesos;
ni los agrandes por vano,
ni los calles por modesto;
que de Dios serán las glorias
y tuyos los yerros.
Mientras tanto, Javier mío,
Porque no nos separemos,
Llévame en el corazón
Que en mi corazón te llevo.
I, amb aquestes paraules finals, li hem demanat a la Martha que ens porti en el seu cor, com nosaltres la portem en el nostre.
No hi ha faltat la cançó emotiva en llengua anglesa de l’Ana, camerunesa, membre brillant del cor musical.
També ens hem sentit molt units amb la família de la Martha, que en aquesta mateixa hora estava unida amb nosaltres en la celebració d’una eucaristia a Colòmbia
I ha arribat el moment de l’adéu. L’hem acompanyat fins a la porta del convent; i ja a l’interior s’ha posat el vestit de postulant. Les últimes paraules han estat al locutori on una reixa semblava que ens separava, però en realitat ens sentíem molt units en el cor de l’Església.
