Dijous Sant comença el Tridu Pasqual, tres dies fins a la matinada del Diumenge de Pasqua on els cristians celebrem els tres grans misteris de la redempció: la passió, la mort i la resurrecció de Jesús de Natzaret. Es tracta del coronament de tot l’any litúrgic.
Hem iniciat el Tridu amb la solemne eucaristia de la Cena del Senyor, la celebració plena de gestos de gran simbolisme i transcendència: Jesús ens donà el seu testament amb el testimoni del seu amor expressat com a servei i estimació fins a donar la vida, i la seva presència permanent a través del sagrament de l’Eucaristia.
Fent memòria del que Jesús va fer als apòstols abans del Darrer Sopar, Mossèn Xavier s’ha cenyit la tovallola i s’ha posat a rentar els peus a vuit feligresos. Un gest de servei humil i eloqüent que posa de manifest l’estimació que Jesús demana als seus seguidors, de posar-nos al servei dels altres com a expressió del manament de l’amor: «Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat» (Jn 13,34)
La institució de l’eucaristia comporta el ministeri ordenat. “Avui el gran repte és comunicar que és l’Eucaristia”, ha dit el nostre rector, evocant l’Eucaristia i el sacerdoci amb paraules curulles de sentiments de plenitud: “Jo soc l’Eucaristia perquè soc acció de gràcies contínua al Senyor pel miracle de la fe rebuda de l’Església … perquè soc ofrena a Déu…, perquè em parteixo en petits trossos …, perquè el Senyor ha mort per mi … També tots nosaltres som Eucaristia perquè som alimentats pel pa de vida eterna que és el mateix Jesucrist … A ell sigui donada la glòria i lloança per sempre.”
Eucaristia i caritat s’uneixen íntimament. Per això Dijous Sant és el dia de l’Amor Fratern, dia de la Fraternitat, de l’amor sense límits, virtut molt superior a la solidaritat puntual.
La celebració del memorial de Jesús ha culminat amb l’Adoració a “Amor dels amors” i el trasllat de la reserva de l’Eucaristia en processó fins al sagrari, a la capella del Santíssim, delicadament guarnida com a monument al Senyor. Nit de vetlla i de pregària per acompanyar Jesús en aquella pregària intensa a Déu abans del seu prendiment: «Pare, … que no es faci la meva voluntat, sinó la teva.» (Lc 22, 42)
