Diumenge 3er d’Advent, 12 de desembre de 2010
Primera lectura (Is 35,1-10): “D’alegria l’estepa floreix”.
Segona lectura (Jm,5,7-10 ):”Tingueu paciència fins que vingui el Senyor”.
Evangeli (Mt 11,2-11): “Sou vós el que ha de venir?”
Reflexió: Jesús, el Salvador del nostre món
Anem pujant la costa d’Advent. Jesús ve, està arribant.
1.- Joan Baptista havia anunciat l’arribada d’un Messies que actuaria de forma contundent contra el mal: tallaria amb la destral els arbres dolents i cremaria la palla.
Però la forma d’actuar del Jesús que Joan ha conegut no encaixa amb el seu criteri. Desconcertat envia missatgers que preguntessin a Jesús:”Sou vós el que ha de venir o n’hem d’esperar un altre?”
Jesús els hi dóna una resposta: “Els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten…" Aquesta és la carta de presentació de Jesús. No respon amb violència, sinó amb bondat. Com el llevat, es va introduir en la vida del món i des de dins, poc a poc, el va canviant. Els camins de Déu són diferents dels nostres. Són més lents i els acompanya la paciència.
3.- Una ensenyança per a nosaltres: Jesús és al nostre costat.
Avui, al nostre món, hi han també persones que són “invàlides”: que han sofert molt, han patit injustícies, pobresa, solituds, malalties , incomprensions… Estan decebudes i, potser, no creuen en res, ni en ningú. Passen de tot. Neden en la incertesa i en la inseguretat.
I… Jesús, també, és amb nosaltres. Tot pot canviar, tot ha de canviar. Però pel mateix camí.
Jesús pot satisfer tots els nostres anhels. Ell és font d’alegria i d’esperança. Ell va sembrant en nosaltres la segurietat de sentir-nos estimats de Déu. Saber-nos fills de Déu, Som, sóc, un altre Crist. I això en qualsevol circumstància, fins i tot en les situacions més difícils. El Papa, en la seva encíclica sobre l’esperança, citant un màrtir vietnamita, Pau Le-Bao-Thin († 1857), ressalta la transformació del patiment mitjançant la força de l’esperança que prové de la fe: "Déu està sempre amb mi i em lliura de les tribulacions i les converteix en dolçor, perdura eternament el seu amor. Enmig d’aquests turments, que terroritzarien a qualsevol, per la gràcia de Déu estic ple de goig i alegria, perquè no estic sol, sinó que Crist és amb mi.
3.- Però Jesús confia en nosaltres per complir la seva missió..
El món del dolor necessita mans amigues que els comprenguin i que els ajudin. Han d’experimentar la gran joia de ser estimats. Mitjançant el nostre amor han de descobrir l’esclat de llum i d’esperança que doni sentit al seu viure
Déu ens ha fet a nosaltres per arribar al cor desemparat del nostre món. Nosaltres som el seu cor i els seus braços.
Una bona reflexió per al Nadal que s’acosta.
4.- Pregària: Concedeix-nos arribar al Nadal, festa de goig i salvació, i poder-la celebrar amb alegria desbordant.
Preparem-nos per a rebre el Salvador
