Diumenge 16è de durant l’any, 18 de juliol de 2010
Primera lectura (Gen 18, 1-10) Abraham ofereix una hospitalitat sol•lícita a uns viatgers
Segona lectura: (Col 1, 24-28) “Germans, ara estic content de patir per vosaltres”
Evangeli: (Lc 10, 38-41): “Marta, estàs neguitosa, quan només hi ha una cosa necessària”
Reflexió
I.- Les lectures d’avui ens fan pensar en dues actituds encarnades en les dues germanes de Betània i també en Abraham
Les dues són diferents,
Totes dues acullen Jesús
Marta “estava molt atrafegada” “Preocupada i neguitosa per moltes coses”
Maria restava “asseguda als peus de Jesús, i escoltava la seva paraula”
També Abraham se’ns presenta com l’home obert a Déu.
II. Abraham, model d’acollida a Déu (1ª lectura):
Primer ens fixem en la manera com Déu es manifesta a Abraham. Els Sants Pares han vist en aquests tres personatges, com una prefiguració de la Trinitat, la plena revelació estava reservada al Nou Testament.
Diu Abraham:
-Senyor, si he arribat al teu favor, no passis de llarg al costat del teu servent.
Aquest hauria de ser el nostre primer desig, la nostra primera súplica a Déu: ‘No passis de llarg’.
Ell ve amb les mans plenes de les seves gràcies, però ha de trobar la porta oberta, el recipient net, el cor atent. “Quien más amigo de dar si tuviera a quién”, diu santa Teresa.
Es tracta de tenir temps per a ell, escoltar-lo, estar disponible per al que pugui dir-nos o demanar-nos.
Tenim temps per a ell? L’escoltem? Estem disposats a fer el que ens diu o ens demana?
III. Vegem el cas de Marta i Maria (evangeli).
En aquell temps, Jesús entrà en un poblet, i una dona anomenada Marta el va rebre a casa seva. Aquesta tenia una germana anomenada Maria, que, asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula.
Les dues el reben, l’acullen, l’atenen amb amor, però el que més valora Jesús és l’actitud d’escolta, d’atenció, de disponibilitat.
Pot veure el Senyor en nosaltres que valorem estar amb ell, escoltar i obeir?
Un moment privilegiat per practicar aquesta actitud fonamental de la vida cristiana és precisament la santa Missa, però també la pregària personal, que ha de precedir, acompanyar i seguir a la missa.
A la Missa acollim la seva Paraula i acollim la seva persona en l’Eucaristia.
El salm ens donava unes pistes per estar ben disposats. Deia:
-“Senyor, ¿qui pot allotjar a casa vostra?
-El que procedeix honradament i practica la justícia, el que té intencions lleials i no calúmnia amb la seva llengua.
-El que no fa mal al proïsme ni difama al veí.
-El que no presta diners a usura, ni accepta suborn contra l’innocent”.
Si no estem bé disposats podem perdre’ns les gràcies que Déu vol donar-nos i merèixer un retret, com el que Jesús va donar a Marta:
-Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses: només una és necessària.
IV.- I nosaltres?
Vivim neguitosos, excitats com Marta? Possiblement moltes activitats ens dominen…. moltes coses ens afeixuguen i ens aclaparen… el soroll que ens envolta i el neguit o brogit del nostre cor ens impedeix poder escoltar la veu del Senyor…. La nostra vida va donant tomballons: treball i diversió, la societat ens empeny… el ritme de vida ens condueix i no el controlem. Som nosaltres els qui guiem la nostra persona… o és el vent de la societat?
Jesús ens convida a aturar-nos… a passar una estona amb ell… Cal aprendre a ser deixebles… ens cal saber escoltar Jesús… només així podrem tenir una vida interior plena, fer més eficaç el nostre treball, per a no desanimar-nos davant les dificultats… Jesús vol que Marta faci les coses amb pau interior, que no perdi la serenor del cor… vol treure-li la seva preocupació…. d’altra banda tot el que fem es converteix en foc d’encenalls…
Maria escollí la millor part…
Jesús ens demana espais d’escolta tranquil•la de la Paraula, de meditació, de contemplació, de recés, de pregària… No solament per a vacunar-nos de l’estrès, sinó també per il•luminar tot el que fem… per a carregar les bateries o les piles
La celebració de l’eucaristia ha de potenciar aquesta dimensió d’aturada, de trobada distesa, senzilla, tranquil•la, entre nosaltres i amb el Senyor
