Homilia Diumenge de Rams
Reflexió: Amb Pere o amb Judes?
Permeteu-me avui que us presenti literalment una reflexió del Pare Cantalamesa, predicador de la casa Pontifícia. Ens pot ser útil per fer una bona reflexió en iniciar la Setmana Santa. Tot i ser Diumenge de Rams, avui escoltem la passió segons Sant Marc. És el pòrtic d’aquesta setmana, la més gran de l’any.
1.- Amb Pere o amb Judes?
El que més impressiona, llegint la passió segons Marc, és la rellevància que es dóna a la traïció de Pere. Primer es anunciada per Jesús en l’últim sopar, després es descriu en tot el seu humiliant desenvolupament.
Aquesta insistència és significativa, perquè Marc era una mena de secretari de Pere i va escriure el seu Evangeli unint els records i les informacions que li arribaven precisament d’ell. Va ser per tant el propi Pere qui va divulgar la història de la seva traïció. Va voler que cap dels que, a continuació, caiguessin com ell, desesperessin del perdó.
Cal llegir la història de la negació de Pere paral•lelament a la de la traïció de Judes. També aquesta és preanunciada per Crist en el cenacle, després consumada a l’Hort de les Oliveres. De Pere es llegeix que Jesús es va tornar i «va mirar»; amb Judes va fer més encara: el va besar. Però el resultat va ser ben diferent. Pere, «sortint fora, va plorar amargament»; Judes, sortint fora, va anar a penjar-se.
2.- Aquestes dues històries no estan tancades.
Quantes vegades hem de dir que hem fet com Pere! Ens hem vist en la situació de donar testimoni de les nostres conviccions cristianes i hem preferit no córrer perill, per no exposar-nos. Hem dit, amb els fets o amb el nostre silenci: «No conec aquest Jesús de qui parleu!».
Igualment la història de Judes, pensant-ho bé, de cap manera ens és aliena. Cada un de nosaltres hauria pogut estar al seu lloc. Judes va vendre Jesús per trenta denaris, i qui pot dir que no l’ha traït a vegades fins per molt menys? Traïcions, cert, menys tràgiques que la seva, però agreujades pel fet que nosaltres sabem, millor que Judes, qui era Jesús.
3.- Les dues històries ens afecten de prop.
Hem de veure què marca la diferència: perquè les dues històries acaben de manera diferent. Pere va tenir remordiment del que havia fet, però Judes també va tenir remordiment: va dir: «He traït sang innocent!», i va retornar els trenta denaris. On és llavors la diferència? Només en una cosa: Pere va tenir confiança en la misericòrdia de Crist; Judes no!
Viure la Pasqua significa acollir la misericòrdia de Déu en Crist. Coneixem el «precepte» de l’Església: «Confessar un cop l’any». Més que una obligació, és un do, un oferiment: és aquí on se’ns ofereix l’ocasió de «penjar del coll» de Jesús.
Fins aquí la reflexió literal de pare Catalamesa.
4.- “Penjar-se al coll”, és això per a nosaltres la confessió?
Vull acabar citant una frase del Rector d’Ars que afegeix un nou to al sagrament del penitència:
Qui anava al confessionari, mogut per una íntima i humil necessitat del perdó de Déu, trobava en ell l’alè per a "submergir-se en el torrent de la misericòrdia divina que amb l’Esperit ho arrasa tot".
Uns braços sempre oberts… un torrent imponent d’amor que tot ho neteja: dues imatges que ens animen a apropar-nos al sagrament de la penitència o confessió, el proper dimecres, a les 7 de la tarda, al Carme.
5.- Pregària: Feu, Senyor, que els que defallim per la nostra feblesa, trobem la força en la passió i mort del vostre Fill, Jesús.
Jerusalem per arribar a la meta.
