Homilia del Dijous Sant
Reflexió: Les últimes voluntats de Jesús
Avui és un dia assenyalat en la vida d’una comunitat cristiana. Nit del Testament i de lles últimes voluntats.
Amb el Dijous Sant ens endinsem en l’espessor de l’amor que porta a Crist a donar la seva vida per nosaltres. Nit gràvida de records, paraules de comiat, signes sagramentals i gestos de profund amor fratern. Un amor universal, sense límits i personalitzat. Cada un de nosaltres pot dir "em va estimar", em va rentar els peus, em va asseure a la seva taula, al seu costat.
1.-. Un amor manifestat en el lavatori dels peus.
L’amor de Jesús no va quedar en paraules, sinó que va passar a l’acció. Un gest que és expressió de servei, amor i lliurament per part de Crist i, l’ensems, invitació a que nosaltres fem el mateix.
Una dimensió constitutiva del cristià és el servei. Jesús "no va venir a ser servit, sinó a servir". Una Església sense el servei de la caritat no és cristiana. Madeleine Delbrêl escrivia: "Si hagués de triar una relíquia de la Passió, prendria precisament aquella gibrell ple d’aigua bruta. Donar la volta al món amb aquell recipient i, davant de cada peu, cenyir-me la tovallola i inclinar-me profundament, no alçant mai la vista per sobre del genoll per a no distingir els enemics dels amics. I rentar els peus del rodamón, de l’ateu, del drogoaddicte, l’empresonat, de qui ja no saluda. En silenci… Fins que tots comprenguin".
2.- Expressat també, en l’últim Sopar i primera missa,
Últim Sopar i primera missa on Crist es va lliurar totalment. Aquella nit va encendre una foguera que ja no s’extingiria; culminaria en el Calvari i resplendiria per sempre en la Resurrecció. El pa del seu cos "entregat" per nosaltres. Vi de la seva Sang "vessada" per nosaltres.
El Cardenal Van Thuan, vietnamita conta en el seu llibre "Cinc pans i dos peixos: “He passat nou anys aïllat, a la presó. Durant aquest temps he celebrat la missa tots els dies a les tres de la tarda, l’hora en què Jesús estava agonitzant en la creu. Estic sol. Puc cantar la missa com vulgui, en llatí, francès, vietnamita… Porto sempre amb mi la bosseta que conté el Santíssim Sagrament: "Tu en mi, i jo en Tu". Han estat les misses més belles de la meva vida… Als ulls humans, la vida de Jesús va fracassar, va ser inútil, frustrada, però als ulls de Déu va complir l’obra més important de la seva vida, perquè vessar la seva sang per salvar el món. Que unit està Jesús a Déu en la creu, sense poder predicar, guarir malalts, visitar a la gent i fer miracles, sinó en immobilitat absoluta!".
3.- Aquest dia ha passat a ser el dia de l’amor fratern.
"Em queda poc temps d’estar amb vosaltres. Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres com jo us he estimat. El senyal pel qual coneixeran que sou deixebles meus, si us teniu amor els uns als altres "
Ens podria servir com a model d’aquest amor fratern el que ens descriu S. Gregori Nazianzè en relació a la seva amistat amb Sant Basili: "Érem l’un per l’altre "amics". No teníem enveja. Competíem entre nosaltres, no per veure qui era el primer, sinó per esbrinar qui cedia a l’altre la primacia: cada un de nosaltres considerava la glòria de l’altre com a pròpia. Semblava que teníem una mateixa ànima que sustentava dos cossos. Érem l’un per l’altre la norma i la regla amb què es destria el recte del tort".
Tot contemplant Jesús, pot ser un moment bo per reafirmar la nostra voluntat de ser “servidors”, no pas “dominadors” en el àmbits on Déu ens ha posat: Família, barri, feina, grup d’amics, associacions, ministeris… L’Eucaristia i el amor als germans són dues realitats inseparables. I en l’Eucaristia trobem la força per aconseguir fer de la nostra vida una experiència d’amor i d’amistat. I els pastors de l’Església són els qui ens fan present el Senyor.
En combregar avui sintonitzem amb el mateixos sentiments de Crist. Intentem de penetrar el seu cor.
4.- Pregària: Senyor, feu que obtinguem del convit del vostre amor, la plenitud de la caritat i de la vida.
