Homilia 5è diumenge de Pasqua
Reflexio: “Estigueu en Mi”
1. – Units a la Vinya
«Estigueu en mi, i jo en vosaltres. Així com la sarment no pot donar fruit per si, si no estan en el cep, així tampoc vosaltres, si no esteu en mi. Jo sóc el cep, vosaltres les sarments, el qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res.»
Els sarments i la vinya són una mateixa cosa. El sarment no s’entén sol, vivint només per a si mateix. Només viurà unit en i del cep. La mateixa saba vivifica tot.
Ens diu Sant Agustí: "No som cristians, som Crist". Som Crist, som Església de Crist. Sant Pau en recorda: "revestiu-vos de Crist Jesús", "visc jo, però no jo, és Crist qui viu en mi", "per a mi, viure és Crist".
Quan preparem als pares per al baptisme dels seus fills els recordem la imatge de l’empelt. El baptisme ens empelta en l’arbre de la creu de Crist, d’on rep la saba tot cristià. Empeltats en Crist "per a que portem una vida nova.”
Units en Crist íntima i permanentment. "Estigueu" és la paraula que més es repeteix en l’Evangeli d’avui: fins a set vegades. No es pot estar un temps amb Crist i un altre separat d’ell. La unió no ha de ser amb intermitències. No és una adhesió basada en idees o en principis de caire moral o en el compliment de diversos ritus. Es tracta de relació vital. Hem d’estar units en oració sempre, fins i tot "andemos entre pucheros" (Santa Teresa). Vivint en l’amor romandrem en unió amb Crist. L’amor ha de ser l’himne permanent del cor.
2. – La poda és imprescindible
"La sarment que no dona fruit, la talla, i la que dóna fruit, la neteja, perquè doni més fruit".
Es tracta d’un procés que pot fer mal, però purifica i allibera. Dóna vigor al cep.
Deixem que Déu arreli en el cor de la nostra terra. Ell sap el que ens convé i busca sempre el nostre bé. No vol en la seva "Vinya" fullaraca; desitja que madurem i produïm fruits.
Les purificacions i les dificultats són necessàries.
Un dia, Miquel Àngel, passejant per un jardí de Florència, va veure, en una cantonada, un bloc de marbre que apuntava des de sota la terra, mig cobert d’herba i fang. Es va parar en sec, com si hagués vist algú, i dirigint-se als amics que eren amb ell va exclamar: «En aquest bloc de marbre està la meva escultura: David; he de treure-ho fora». I armat de cisell va començar a treballar aquell bloc fins que va sorgir la figura, l’estàtua ..
Aquest "treure", Jesús el compara amb la poda. Una bona part de la poda la podem fer nosaltres mateixos, ajudats per la gràcia. Podar la llengua, la curiositat, la mandra, la ira, els capricis, l’ús dels mitjans de comunicació…
També els amics col laboren amb la seva ajuda, experiència o , potser, crítica.
I Déu. Ell "actua sempre"; vol completar la nostra purificació, i diu per a si: «Aquí dins està amagada la imatge del meu propi Fill Jesucrist; vull treure-la enfora!» Cridats a «ser imatge del seu Fill» (Rm 8, 29 ). Llavors què fa? Pren el cisell, que és la creu, i comença a treballar; pren les tisores de podar i comença a fer-ho. Fa que els sofriments, fatigues, tribulacions, contratemps… serveixin per a la nostra purificació. Ens ajuda a no malbaratar-les. I sempre amb la finalitat de donar més fruit.
La poda és el secret de les persones que s’han fet forts i han donat més fruit al nostre món.
3. – Dos exemples de la paraula Déu d’avui
A.- Pau
Pau es va trobar amb Crist; millor dit, va ser aconseguit per Ell en el camí de Damasc, i des de llavors ja no viurà sinó per Crist i des de Crist i en Crist. Acabarà sent no un apòstol, sinó l’Apòstol de Crist. Transformat en Crist i unit a Ell, s’esforçarà per portar el seu missatge fins a la fi del món, malgrat l’acompanyin sempre les dificultats.
B. – La primera comunitat Cristiana
L’Església creixia, perquè els seus membres acollien la Paraula de Déu i estaven plens de l’Esperit Sant. Creixien en nombre i cap a dins: la unió amb el Senyor i l’amor fratern. En clima favorable, de vegades, i entre persecucions i incomprensions, altres. Però sempre units al Senyor i entre si. I el fruit estava assegurat. No els importava la poda. Comprenien que les purificacions són necessàries per créixer.
4.- Pregària: Senyor, vetlleu per nosaltres per a que sempre romanguem, units a Crist i entre nosaltres, els germans.
Al voltant de la teva taula brolla l’alegria
