Homilia 14è diumenge ordinari
Reflexió: Accessibles a les paraules i novetats de Jesús
L’evangeli ens presenta una reacció gens agradable a Jesús de la gent del seu poble.
1.- Tots, a la vida, som mestres i deixebles
Quan Jesús comença el seu itinerari pels pobles de la Galilea també anà al seu poble Nazaret.
Resposta: no en van voler fer cas de les paraules de Jesús: “No és el fill del fuster?” Què ens pot ensenyar? Van perdre una oportunitat. Entrar en la profunditat d’aquell Jesús que havien conegut de petit i jove i que ara se’ls hi volia presentar en tot el que era.
Una resposta corrent, no solament a Nazaret, sinó també en altres indrets. I fins potser també en nosaltres.
Escoltem realment Jesús; deixem entrar la seva paraula perquè il•lumini i orienti la nostra vida pels camins de la fecunditat?
Una de les veritats de la que ens hem de convèncer és que tots som mestres –perquè podem orientar a altres- però, també deixebles. I això tota la vida.
Què insuportable ens resulta la persona orgullosa que creu que ningú l’hi pot ensenyar res. Sabem que ningú és perfecte, i per tant, el contacte i el diàleg amb els altres ens pot ajudar a millorar.
Els nens i joves poden aprendre molt dels seus pares. Els pares dels seus fills.
El joves, dels adults i viceversa.
L’home de la dona i la dona de l’home. Mútuament es complementen.
Els d’aquí podem aprendre dels que ens visiten; i el immigrants, dels nadius.
Els cristians, de les altres religions. I les altres religions no cristianes, poden aprendre molt de Crist.
2.- Ens enfonsem quan tenim un fracàs?
Jesús davant la duresa i obcecació dels seus convilatans, reacciona recorrent altres pobles ensenyant-los l’’evangeli. No es desanima, ni els envia un llamp fulminant. Espera un altra ocasió. En el seu poble “no hi pogué fer cap miracle”. Es complí el que diu Joan al principi del seu evangeli: “Vingué a casa seva,i els seus no el van acollir”.
Què necessitats estem d’aquesta lliçó que ens dóna avui Jesús!. Quantes vegades ens enfonsem quan tenim un fracàs. Quantes vegades se’ns obre un riu de violència en el cor quan ens trobem amb actituds d’indiferència, apatia o menyspreu.
Ens toca a nosaltres seguir escampant la bona notícia de Jesús ben convençuts que allò que sembrem, amb l’ajut de Déu i amb la seva gràcia, tard o d’hora donarà fruit.
Ens cal evitar la temptació del immediatesa. La llavor sembrada en el cor de les persones necessita el temps convenient per a donar el seu fruit. Més encara, el mateix Jesús ens diu que un es el que sembra i un altre el que recull.
Ens cal recordar de nou el consell de Sant Pau a al segona lectura d’avui: “En tens prou amb la meva gràcia; el meu poder ressalta més quan més febles són teves forces”.
3.- Pregària: “Tasteu i veureu què n’és de bo el Senyor;
Feliç l’home que s’hi refugia.
Nota: Recordeu que avui comença la Novena de la Mare de Déu del Carme. Una bona ocasió per ajudar a centrar la nostra vida i donar una nova empenta a la nostra vida.
