Homilia 18è diumenge ordinari
Reflexió: Cal que mengem el pa de la Vida
1.- Cercar Jesús
La gent, després de la multiplicació dels pans, pujar a les barques i anar a buscar Jesús a Cafarnaüm.
Cercar Jesús: És aquest el meu afany?
Per què el busquem?
“Vosaltres no em busqueu pel que signifiquen els prodigis que heu vist, sinó perquè hem menjat i heu quedat satisfets”.
El busquem nosaltres perquè ens solucioni els problemes?
Es clar que li puc demanar la salut, a feina, el pa da cada dia, l’ajut en els avaluacions… però si ens quedem en això, convertim Déu en un supermercat.
“L’obra que Ell vol és que cregueu en qui ha enviat al món”. No podem empetitir Déu com si nosaltres volguéssim manipular-lo. En comptes de servir el Senyor, més aviat ens serviríem del Senyor; ens n’aprofitaríem.
2.- “Jo sóc el Pa de la vida”
En aquest context, l’evangeli posa en boca de Jesús una d’aquelles frases amb què se’ns revela el seu ésser i la seva missió: "Jo sóc el pa de vida. El qui ve a mi no passarà fam”.
- "Jo sóc el pa de vida". Jesús és el pa que sosté el nostre viure de cada dia. Ens alimenta amb les seves paraules, nascudes de la autèntica veritat. I ens alimenta amb la seva presència – eucaristia.
- "El qui ve a mi no passarà fam". Anar a Ell. No és possible aturar-se, després de saber on és el forn del pa. El dia anterior han compartit amb Jesús un dinar sorprenent i gratuït. Han menjat pa fins a saciar-se. Com ho deixaran marxar? El que busquen és que Jesús repeteixi el seu gest i els torni a alimentar gratis. No pensen en res més.
Jesús els desconcerta amb un plantejament inesperat: "Treballeu, no per l’aliment que es fa malbé, sinó pel que perdura sempre i dóna la vida eterna".
Aquest Pa, vingut de Déu, "perdura fins a la vida eterna".
Jesús ens parla del veritable manà: el pa de la Paraula i el pa de l’eucaristia.
El pa que ens uneix a Crist, que és llum, serenor i força; es dir, la vida autèntica.
El pa que ens fa créixer com a persones i ens transforma en Crist mateix. Ens recorda Sant Pau, a la segona lectura, “Que es renovi el vostre esperit i tota la vostra manera de pensar. Revestiu-vos d’aquesta nova naturalesa que Déu ha creat a imatge seva. No visquem més com viuen els pagans; es guien per criteris que no valen.”
3.- La taula de la paraula i la taula de l’Eucaristia
Sense aquestes dues taules, no hi ha eucaristia i no hi ha Església.
La seva Paraula i la seva Carn són l’aliment indispensable de la comunitat cristiana.
Aquestes dues taules han de ser estimades i freqüentades amb assiduïtat.
Cal que mengem aquest Pa. Ens cal la força de Jesús. Cal que mengem Jesús: l’Eucaristia. Aquest Pa és menjar que ens fa créixer, ens dóna vida, ens assimila a Jesús, ens fa viure com Ell.
I si ho fem així, serem una força transformadora del món, serem una fortuna per al món.
4.- Pregària: Hem de repetir convençuts:
“Senyor, doneu-nos sempre aquest pa.”
El teu pa sembra vida