Homilia del’Assumpció
Reflexió: Maria ens convida a córrer cap a la meta?
1.- Aquest dies el món sencer tenia posada la seva mirada en un gran esdeveniment esportiu, l’Olimpíada de Londres. Seguim la tradició dels jocs olímpics iniciats a Olímpia –Grècia- el 776 anys a.C.
Quan ens endinsem en la mística d’aquests jocs ens adonem que hi ha grans virtuts humanes i que les podríem veure reflectides en el lema:”Citius, altius i fortius” (Més ràpid, més alt i més fort). També les olimpíades ens inviten a reflexionar i a viure la gran “olimpíada cristiana”, on les proves de l’exercici de les virtuts ens porten a una “corona que no passa”, la Vida eterna..
2.- La nostra vida es una cursa, una olimpíada, una aventura plena de sorpreses i d’imprevistos, on l’exercici és fonamental. Els qui han nascut cansats i avorrits i els qui tenen el cor reumàtic, no poden ser seleccionats per aquesta olimpíada.
És cert que si mirem enrere, n’hem passat de tots colors i de tota mena.
Si mirem endavant, tampoc sabem què s’esdevindrà. Llàstima que tenim tendència a fer el camí amb el ulls baixos, mirant a terra. Mirada curta. Ens falta llum i ens falta energia.
3.- La festa d’avui ens impulsa a mirar amunt.
No estem destinats al sofriment, soledat, tristesa i ,mort(cap d’aquestes realitats tindrà la darrera paraula). Estem cridats a la vida en plenitud: a estimar i a sentir-nos estimats. “Cantando la alegría de vivir”.
Allà on ha arribat Maria, una germana nostra, hi arribarem nosaltres, malgrat les nostres deficiències. No podem viure sense esperança: sobre tot la gran esperança.
La festa d’avui és una resposta:
- als pessimistes, que tot ho veuen negre i no saben mirar cap a dalt;
- als mandrosos, que no volen treballar per un mon nou, el de Jesucrist; perquè creuen que no hi ha res a fer. No entenen d’esforç.
4.- Avui se’ns ensenya que Déu ha fet i vol fer meravelles.
“El totpoderós obra en mi meravelles”.
Hem de viure la vida amb el mateix estil en que visqué María.
- Fixem-nos què destaca l’evangeli d’avui, mirem la campiona en l’atletisme cristià:
“Feliç tu que has cregut”
- Maria era una dona de fe; visqué una vida senzilla,normal , però sempre viscuda amb una fidelitat gran al Senyor.
Volem fer la nostra voluntat i no la de Déu.
- Maria vivia l’esperit de servei. Maria va cohesionar la seva família i també la primera comunitat cristiana.
¿Sóc factor d’unió o de desunió? Com va la meva disponibilitat vers les persones que ens envolten?
- Maria era portadora d’alegria. L’Infant saltà d’entusiasme quan sentí la salutació de Maria.
Causa: Era plena de gràcia: plena de l’Esperit Sant, que ens impulsa a donar-nos als altres i a estimar.
Conclusió: Seguim el consell de Sant Pau: “Correu de forma que aconseguiu el premi” i fem-ho amb més rapidesa, mirant cap a dalt i amb tota la força del nostre esperit: “Citius, altius et fortius”. Maria, la Mare ens ha precedit, ens estimula i ens espera.
5.- Pregària: Rosa d’abril, morena de la serra, de Montserrat estel; il•lumineu la catalana terra i guieu-nos cap al Cel.
