Diumenge 18è durant l’any, 1 d’agost de 2010
Primera lectura (Coh1, 2;2,21-23) "Què en treu l’home de tot el seu esforç i neguit’.
Segona lectura: (Col 3,1-11) “Cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist”
Evangeli: (Lc,13-21): “Tot això que et volies guardar, de qui serà?”
Punt de reflexió:
Deixem radicalment la vida de “l’home vell” i emprenguem la de “l’home nou”
I.- Quin és l’ideal de la meva vida?
– Guanyar diners?
Un ideal curt. No hi ha persona més pobra que aquella que només té diners. Els diners no poden constituir la nostra principal ocupació, ni el motiu prioritari dels nostres esforços.
Hi ha persones que creuen que si aconsegueixen un determinat càrrec, o si guanyessin uns “milions” a la loteria, …
D’això se’n por dir viure?
Aquesta mena de persones només passen pel costat de la vida
La felicitat no es troba fora de nosaltres. Brolla de dins del cor
II.- Jesús a l’evangeli d’avui fa una afirmació molt forta. Ens diu que aquell que únicament va darrere del diners s’equivoca. No sap què vol dir viure. Cal distingir el valors importants dels que no ho són. El diner té la seva funció. No hem de menysprear el béns materials, sinó que hem de saber situar-los al seu lloc. És a dir, no ens hem de deixar esclavitzar per ells.
Malgrat tot, a la vida hi ha valors millors. L’amistat, la família, la cultura, la pau, la solidaritat…
Hi ha persones que potser sí que guanyen molts diners, però mai troben temps per somriure, per dialogar amb la parella o els fills, per jugar amb ells, per xerrar amb el amics, per fruir de la natura, per interessar-se pels altres, …
I , sobretot, hi han valors espirituals.
Ens ho dit Sant Pau: “Cerqueu allò que és de dalt”
– Hem de saber valorar la Paraula de Déu i la pregària, que porten pau i serenor al nostre esperit;
– Hem de valorar l’eucaristia, que ens dóna força i ens agermana;
– Hem de estimar-nos: saber compartir, saber donar la mà, fer agradable la vida a les persones que ens envolten, saber perdonar, posar la nostra confiança en el Senyor… Ens recordava el salm responsorial: “Al llarg de tots el segles heu estat, Senyor, la nostra muralla”. Ai de nosaltres, si se’ns fa de nit amb absència d’amor de caritat en els nostre llibres contables.
Aquesta és l’única riquesa valuosa, l’única que val la pena acumular, l’única que ens emportarem a l’altra vida, i l’única que ja ens fa feliços en aquest món.
Pregària
Senyor, massa vegades confiem
en el nostre sou i en els plans de pensions.
Avui ens recordes
que no podem posar la confiança
en les coses fugisseres.
La previsió es bona
mentre no ens faci perdre de vista
que l’única seguretat la trobem en Tu.
Dóna’ns, Senyor, capacitat
per relativitzar el que és material,
que ens fa perillar l’amor.
Senyor, que en aquest temps de crisi
aprenguem atresorar solidaritat
I tinguem una gran compassió
davant les persones que estan en necessitat.
(De la Missa de cada dia)
