Homilia 21è diumenge ordinari
Reflexió: “Només Vós, Senyor”
1.- "Ser un home feliç"
En un article del cardenal de Viena, Christoph Schönborn, recordava de la seva infància haver escoltat moltes predicacions i que li resultaven llargues. Però estranyament es recordava amb tota claredat d’una única frase, només una. La va pronunciar el rector que durant la seva adolescència guiava la seva comunitat. Un rector que irradiava amor, bondat, humor i se li notava que vivia una íntima relació amb el Senyor. Era aquesta sola i senzilla frase: "Hem estat creats per a ser feliços". Per a ell aquestes paraules convencien, perquè el seu rector les testimoniava amb tota la seva vida, amb tot el seu ésser. El rector va morir jove; sovint estava malalt, visitava i tenia una gran cura pels malalts. Ni la malaltia ni el patiment no van aconseguir robar-li l’alegria que, d’altra banda, era contagiosa. El secret? Ja entrada la nit, es podia veure encesa la llum de l’església, prop del sagrari. Allà hi havia la font interior de tot: el rector agenollat al reclinatori. Ell podria repetir amb Pere: "Senyor, a qui anirem? Només Vós teniu paraules de vida eterna”
2.- I nosaltres, hem trobat la Font de la felicitat?
Tots nosaltres som creients. Sabem que Déu és la font del nostre viure feliç. Sabem que la nostra fe segueix un procés que es podria definir com una connexió i una relació en creixement. Ens varem connectar amb Jesús a través dels nostres pares en el Baptisme. A nosaltres ens toca seguir la formidable aventura de relacionar-nos contínuament amb Ell: seguint el seu evangeli i introduint-nos en la pregària i els sagraments. Seguidors del Crist, no forçats, sinó lliures i convençuts.
L’ evangeli d’avui ens ha conservat el record d’una forta crisi en els seguidors de Jesús. “Molts dels qui l’havien seguit fins aleshores, l’abandonaren”. També es cert que aquests últims anys molts que connectaren amb Jesús han decidit abandonar-lo. En temps de Jesús, no solament els fariseus i Mestres de la llei el rebutjaren, sinó molta gent que havia estat atreta per Ell i el seguien. El fenomen de la fredor religiosa ha estat als primers temps, al curs de la història del cristianisme y s’ha fet present avui. Molts no volen seguir l’herència que els han deixat els pares i abandonen la torxa de la fe.
El món ens ofereix molt camins que no estan d’acord amb l’evangeli i que ens porten a una felicitat aparent, com poden ser el diner, la fama, l’èxit, el sexe, el joc, la beguda…; camins que poden provocar plaer i satisfacció; però no garanteixen la felicitat. Moltes vegades es tracta d’una il•lusió fugissera o una falsa aparença.
3.- Sempre ha existit el “petit ramat”…
Però, sempre és present el “petit ramat”, que vol ser fidel al Senyor. Que fa tot el possible per a que la torxa de fe no s’apagui a les seves mans. Que entén que en Crist hi ha font de la Vida i de la verdadera felicitat. I a la pregunta de Jesús: “Vosaltres, també em voleu deixar?” Saben donar la mateixa resposta que Pere: “Senyor, qui aniríem? Només Vós teniu paraules de vida eterna”; només en Vós hem trobat la font de la veritable felicitat. Aquest petit grup de persones fidels saben que les paraules de Jesús no són paraules buides ni enganyoses. Al seu costat han descobert la vida d’un altra manera. El seu missatge els obre la verdadera vida i vida eterna. ¿Amb què podrien substituir l’evangeli i l’amistat de Jesús?.
4.- Unes preguntes
La paraula de Déu d’aquest diumenge ens brinda l’oportunitat de qüestionar-nos:
- I jo. ¿quina resposta dono a la pregunta de Jesús del l’evangeli d’avui
- Compto amb Ell? Ell no et fallarà mai.
- Entenc que fora d’Ell difícilment trobaré el camí de la felicitat? Recordem que "Hem estat creats per ser feliços".
5.- Pregària. Repetim aquesta cançó a Maria:
Quiero decir que sí, como tú, Maria,
como Tú un día; como Tú, María
Val la pena.
La teva paraula ens porta al cel.