Unitat Pastoral El Carme - Sant Joan

23 setembre 2012
Categoria/es: General

DIUMENGE, DIA DEL SENYOR I DE LA COMUNITAT. ENGRUNES DEL PA DE LA PARAULA

Homilia 25è diumenge ordinari

Reflexió: Ambició de poder

Introducció.
L’evangeli d’aquest diumenge té dues parts ben definides, encara que en mútua referència.
La primera és l’anunci que de la seva passió, mort i resurrecció fa Jesús als seus deixebles, que no es donen per assabentats.
La segona és una catequesi del Senyor. Van arribar a Cafarnaüm i un cop a casa, els preguntà: De què discutíeu pel camí? Però ells callaven, perquè pel camí parlaven sobre qui era el més important. Discutien sobre els llocs de poder, d’honor, de prestigi, de privilegis. Jesús somia amb un grup en què l’ideal no siguin el poder i el prestigi, sinó el servei.

1. La Paraula de Déu sempre ens demana un canvi.
Els deixebles volen ventilar el problema de la primacia en el regne polític que esperaven. Quina paciència la de Jesús! Qualsevol educador s’hagués donat per derrotat. Ell sap esperar temps millors. És inassequible al desànim.
Els deixebles de Jesús necessitaven canviar la seva mentalitat davant els ensenyaments sorprenents del Mestre. També ells estan imbuïts per l’ambició.
Aquest és el nostre tema permanent: Canviar la mentalitat, canviar el comportament per viure segons Déu. L’arrel de la majoria dels mals o malalties morals de les persones i de la societat està en voler canviar el món sense canviar-nos a nosaltres mateixos.

2. Canviar la nostra mentalitat.
Han de canviar l’actitud de poder per la de servei. No poden existir les dues coses alhora, ja que l’ambició és el càncer de l’amor servicial. Patim tots una temptació gairebé irresistible de poder i de domini; des de l’ambient familiar, context dels superpotències, passant pel lloc de treball i de les parròquies. Apetència de poder social, polític i econòmic, amb un desig desordenat d’ocupar els primers llocs i de tenir els càrrecs m`s remunerats i de més protagonisme.
Què discutíeu pel camí? Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin era el més important. Aleshores s’assegué, va cridar els Dotze i els va dir: – Si algú vol ser el primer, que sigui l’últim de tots i el servidor de tots.
Doncs bé, per ser el primer en el grup dels creients, diu Jesús, cal fer-se l’últim i el servidor de tots.

3. Canviar el nostre comportament a l’estil de Jesús.
Jesús mai va ensenyar ni va demanar als seus deixebles res que ell no complís primer. Respecte del servei tampoc es va quedar en paraules. Tot sabent que ell era el Senyor i que el Pare tot l’hi havia posat a les seves mans, entén i practica la seva autoritat com un servei humil. Tots tenim present el gest de l’últim sopar quan es posa a rentar els peus als seus deixebles com un servent. Acaba aquest gest dient als seus: "Feu vosaltres el mateix".
També l’apòstol Jaume ens ha donat algunes insinuacions a la segona lectura:

"On hi ha enveges i rivalitats, hi ha desordre i tota mena de mals. La saviesa que ve de dalt és pura i amant de la pau, comprensiva, plena de misericòrdia i bones obres, constant, sincera ".

En les noves categories del Regne de Crist l’infant ocupa un lloc primordial.

El canvi que Déu vol, el podríem expressar amb unes paraules del Papa Benet en seu viatge al Líban en el moment de firmar l’exhortació Ecclesia in Medio Oriente. Ens diu:

Ara es quan cal celebrar la victòria de l’amor sobre l’odi,
el perdó sobre la venjança,
el servei sobre el domini,
de la humilitat sobre l’orgull,
de la unitat sobre la divisió.

Hem de plantejar-nos una vegada més l’enfocament i sentit de la nostra vida: Només l’amor servicial omple el cor de felicitat i la vida de sentit. Cal fer-se disponible als altres i estar disposat a donar un cop de mà a qui ho necessita.

5. Pregària:
Gràcies, Senyor, perquè has inaugurat un món nou en que són els primers els qui serveixen als altres i es fan petits com nens.
Gràcies, perquè has volgut distribuir les riqueses del teu Regne als que tenen ànima de pobre i cor senzill i de nen.
Senyor, que fem de la nostra vida una experiència de servei als altres amb alegre somriure, compartint els goigs i les tristeses de tots.

 

Dels que es fan com a nens és el regne del cel.

Compartir
Facebook
WhatsApp
Twitter
LinkedIn