Homilia 28è diumenge ordinari
Reflexió: Mirades de Jesús
1.- Litus Ballvé , mirat amb preferència per Jesús.
A nivell eclesial tots vàrem seguir amb il•lusió la notícia d’un seminarista català que va participar als Jocs Olímpics de Londres. Carles Ballbé, o el “Litus”, deixà l’hoquei herba per seguir la crida de Déu al sacerdoci. Explicant la seva vocació comentava: “Una nit tornant de la festa, vaig experimentar fortament que no era feliç. Era un sentiment profund, difícil d’explicar. Ho tenia tot, però no tenia res… I va ser en el millor moment de la meva carrera esportiva, quan vaig començar a rebre les primeres intuïcions del pla que Déu tenia pensat per a mi…Tenia grans projectes, però en aquell moment vaig decidir fer una cosa impensable: em vaig oferir a Déu… El sacerdoci és molt més que guanyar una medalla esportiva”. Admirem la decisió sàvia del nostre amic Litus. Déu el mira amb afecte.
2. – Un altra mirada amb afecte
L’evangeli ens parla d’un altre jove que s’acosta a Jesús, corrent i amb certa inquietud, per fer- li una pregunta fonamental: "Què faré per heretar la vida eterna?" Fixem-nos bé en la importància de la pregunta. Jesús li recorda els manaments, concretament els que es refereixen al proïsme. I després ve la resposta del jove: "Tot això ho he complert des de petit", i diu el text: "Jesús se’l mirà amb afecte."
3.- Una mirada de pena:
Jesús li va proposar un consell que només donava als amics: que repartís entre els pobres tot el que tenia. Ell va preferir quedar-se amb la seva riquesa. No va saber valorar el veritable tresor: Jesús. Va perdre la gran oportunitat de la seva vida. Per a ell comptaven més les riqueses que la amistat íntima amb Jesús i el seu seguiment. Va perdre l’alegria: “Se n’anà tot trist”. És lògic; la joia autèntica només es troba al costat de Jesús. Estimant com ell i fent camí amb Ell.
Així ens ho confirma la frase de Jesús, tot mirant “amb afecte” als seus deixebles: Us asseguro que ningú dels qui per mi i per anunciar l’Evangeli han deixat casa, germans o germanes, o mare o pare, o fills o terres, no deixarà de rebre ara, en aquest temps, cent vegades més en cases i germans i germanes i mares i fills i terres, amb persecucions, i en l’edat futura, vida eterna.
4.- Quina és la mirada de Jesús sobre cadascú de nosaltres?
Nosaltres en moments de sinceritat i bona voluntat també preguntem al Senyor què hem de fer per ser millors, i sens dubte, també nosaltres som objecte d’una mirada afectuosa del Crist, que ens estima tots amb un amor preferencial. Però, precisament perquè ens estima, ens vol lliures, invitant-nos a renunciar a tot allò que ens impedeix estar amb Ell i no ens deixa ser feliços. És que la vida cristiana és una exigència constant de perfecció.
Sant Joan de la Creu ens fa aquesta reflexió: Què més fa que l’ocell estigui lligat per una cadena o per un fil de cosir? Els dos l’impedeixin volar.
Quin és l’obstacle o el fil que ens destorba de volar lliurement?
Nosaltres no podem preveure el futur, però sí podem anar configurant la nostra vida. Cada decisió meva va concretant i definint una orientació de la meva vida. No viurem igual d’aquí uns anys, si hem anat donant respostes positives al Senyor o les hem donat negatives. Cal donar sempre passos endavant en la bona direcció. Tots estem abocats a un creixement espiritual que ha d’orientar tota la nostra vida. No ho oblidem: Déu és la font de la nostra felicitat i “Ell ho pot tot”.
5.- Pregària:
Gràcies, Senyor, perquè la teva mirada amiga es posa avui amb afecte sobre cadascú de nosaltres, que volem ser del cercle dels teus amics. Feu que sapiguem viure lliures amb Tu, renunciant a tantes coses que ens frenen en el teu seguiment.
Obrim al món les portes de les portes de la FE
