Homilia 30è diumenge ordinari
Reflexió: És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre
1.- Alguna cosa important s’està coent
Una síntesi que resumeix el missatge de la Paraula de Déu d’aquest diumenge: ‘Aquí ha passat alguna cosa’.
proclamem al salm responsorial: És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem.
És que Déu havia intervingut i havia canviat la situació dels israelites:
-Quan el Senyor renovà la vida de Sió, ho crèiem un somni: la boca s’omplí d’alegria i de rialles. Fins els gentils deien: "El Senyor està a favor ells".
Certament alguna cosa important havia passat.
Unes paraules semblants ens deia en la primera lectura el profeta Jeremies: Això diu el Senyor: -Crideu d’alegria, celebreu la sort de Jacob, anuncieu: El Senyor ha salvat el seu poble. És que el Senyor ha salvat el seu poble .
I en l’evangeli, un cas molt expressiu, com un botó de mostra: El cec Bartimeu, en sentir que passava Jesús de Natzaret, va començar a cridar: -Fill de David, Jesús, tingueu pietat de mi. Jesús s’aturà i digué: -Crideu-lo. Ells criden el cec. Va deixar anar la capa, s’aixecà d’una revolada, i anà cap a Jesús. Jesús li va dir: -Què vols que faci per tu? Ell respon: Jesús li va dir: -Vés, la teva fe t’ha salvat. A l’instant hi veié i el seguia pel camí.
Subratllem algunes expressions: ‘Va començar a cridar’, ‘deixà anar la capa, un salt i es va acostar a Jesús’. I, després de l’acció de Jesús, ‘veié i el seguia’. No era per menys. Certament havia passat una cosa molt gran per aquell home.
2.- I en la nostra vida no ha passat res?
Potser podria reflectir-se en la nostra vida un cristianisme de mitges tintes, com una afició per estones perdudes, un mer simpatitzar amb la causa de Crist, o una pertinença nominal a la comunitat eclesial per mitjà d’un sacramentalisme estèril. Tots estem d’acord que la fe cristiana no és un saldo de religió, ni un refugi per escapolir-nos de la problemàtica, angoixes i tensions del nostre món i dels nostres germans, ni ha de ser una religió convencional en què ens instal•lem còmodament.
Avui se senten en l’Església queixes i lamentacions, crítiques, protestes i mútues desqualificacions. No s’escolta la pregària humil i confiada del cec. Se’ns ha oblidat que només Jesús pot salvar l anostra Església i el nostre món. No percebem la seva presència propera. Només creiem en nosaltres.
Quins signes hi ha a la nostra vida del canvi?
No va passar res en el sagrament del Baptisme? En ell participem de la vida divina.
No passa res en el sagrament de la Penitència? En ell experimentat l’alegria del perdó?
No passarà res ara a l’Eucaristia? Ens adonem del que passa aquí a la Missa?
Ens hem convertit als valors del Regne o de l’Evangeli: despreniment, fraternitat, pau, misericòrdia, netedat de cor, generositat, esperança, en fi, a la fe viva, una fe que actua per la caritat?
3.- Cal despertar la consciència, despertar la nostra fe
L’obertura a la llum de la fe, uns nous ulls, requereix un procés continu, ininterromput i ascendent. Convé donar, com el cec de naixement, un salt per sortir de la nostra rutina, un crit confiat en el poder de Déu i emprendre un seguiment de Crist renovat i, repeteixo, "continu, ininterromput i ascendent".
Cal que també nosaltres ens adonem de com va la nostra vida.
Hem de tornar a Jesús que ens està trucant a la porta del nostre cor. Aquest és el primer objectiu pastoral. “Ànim, aixeca’t, que et crida ".
Es nota que en la nostra vida ha passat alguna cosa gran? Alguna cosa més gran que si ens hagués tocat una medalla olímpica, la grossa de Nadal?.
4.- Oració: Senyor, busquem la vostra amistat i la vostra presencia. Es gran el vostre poder. Augmenteu-nos la fe, l’esperança i la caritat.
Vull veure des de la fe.
