Homilia 32è diumenge ordinari
Reflexió: Febre de posseir o passió per les coses petites?
1. – Dos estils de religiositat
Dos estils de religiositat, dos estils divergents. El primer representat pels mestres i professionals de la Llei mosaica; el segon per una dona del poble, fidel exponent de la "resta d’Israel". Jesús contraposa “l’aparentar” al “ ser” i deixa al descobert la vanitat -façana exterior-, hipocresia religiosa -aparences-, i cobdícia dels primers, per ressaltar la humilitat, sinceritat i generositat de la vídua pobra. La valoració de Déu, de Jesús, no es mesura per la quantitat, sinó per la qualitat o la intenció de l’acte.
Diumenge passat vèiem Jesús responent al bon mestre de la llei i li proposava l’amor a Déu i els altres com l’essència de la religió. Avui ens assenyala amb el dit una encarnació viva d’aquest ensenyament. Si el bon mestre no estava lluny del Regne, la vídua generosa ha entrat ja per la porta gran de la benaurança dels pobres.
2. – Generositat dels pobres
L’exemple de la vídua pobra ens parla del valor i la generositat en les coses i en les accions petites: un tros de pa, una mica d’aigua, uns cèntims… i d’una gran confiança en Déu. Per què es ressalta aquest aspecte?
– Perquè darrere de les coses petites hi pot haver gran virtut: amor, oblit de si, un gran venciment.
– Perquè de vegades un acte petit pot ser heroic, sobretot si això es fa de forma contínua.
– Perquè tenim moltes vegades el perill traure importància a la vida de cada dia, i estaríem molt equivocats.
La humil oblació de la vídua, "tot el que té per viure". Com la vídua de Sarepta, també aquesta vídua anònima accepta el risc de mort que suposa tota veritable donació. "Aquesta que ho necessitava"… "Ha tirat tot el que tenia per viure". A l’invàlid que demanava almoina a la porta del temple de Jerusalem, Pere li va dir: "No tinc plata ni or, però el que tinc t’ho dono: en nom de Jesucrist el Natzarè, posa’t a caminar" (Ac 3,6).
Tots podem i hem de donar als altres: amor i servicialitat, respecte i somriure, justícia i dignitat, amistat i temps, vida i pa. Tant de bo puguem experimentar tots que la generositat no empobreix, sinó que enriqueix. I que fiar-se del Senyor sempre porta resultats positius. “No es va buidar el pot de la farina ni s’abaixà l’oli de la gerra”. Déu mai es deixa vèncer en generositat.
Recordem la frase paradigmàtica de Sant Vicenç de Paul: “Afortunadament hi ha pobres per als pobres; només ells saben donar" .
3. – Els petits detalls estan al nostre abast.
Vèncer la mandra en aixecar al matí, esforçar-se per somriure, parlar amb educació i amabilitat, no queixar-se de res ni de ningú, ser puntual, ser ordenat, esforçar per escoltar, no perdre temps, no participar en una crítica, saber tallar amb certs programes de televisió o tema a l’ordinador, demanar perdó de cor, dedicar temps a jugar o parlar amb els fills, vèncer capricis, evitar despeses inútils, ser honrat en un negoci, en un examen, en tot…
Per què no provem cada un a fer la llista de coses petites que ens convindria tenir en compte?
¡A la conquesta de la virtut per mitjà dels petits detalls!
"NO hi ha virtut més eminent de fer senzillament el que s’ha de fer" (Pemán)
Ens vindrà bé un pensament del sant Rector d’Ars: Com les lupes fan més els objectes, l’Esperit Sant ens fa veure el bé i el mal en gran . Amb l’Esperit Sant es veu tot molt bé. Es veu la grandesa de les accions més petites realitzades per Déu i la grandesa de les faltes més petites.
5.- Quin sentit té la petita almoina?
Ens ho recorda Sant Pau a la carta al cristiana de Felips (4, 14.19) “Vosaltres, els de Filips, quan jo començava a evangelitzar vau ser l’única comunitat cristiana de qui vaig rebre alguna cosa. Més d’una vegada enviàreu ajut a les meves necessitats. De fet no m’interessaven tant els vostres dons com el profit que se us va sumant davant Déu. … el vostre do és com una ofrena olorosa, que Déu accepta amb complaença. El meu Déu satisfarà les vostres necessitats d’acord amb l’esplendidesa de la seva gloria en Jesucrist”
5.- Uns versos sobre aquest tema
Són d’una poesia titulada “Qué tendrá lo pequeño que a Dios tanto le agrada”
¿Qué tendrá lo pequeño que a Dios tanto le agrada?
Gotitas forman los mares con sus paisajes de plata;
puntitos llenan el cielo en una noche estrellada.
De unos granitos de trigo se hace un Dios en la hostia santa;
Gotitas, puntos, granitos.
¿Qué hay más pequeñito? Nada.
Y ¿qué hay más grande y sublime que el mar con sus olas bravas,
el cielo con sus misterios y Dios a quien nadie alcanza?
Y ¿qué tendrá una sonrisa, una atención prodigada
con algo más de dulzura?, ¿una sencilla palabra?
¿Una acogida fraterna, una escucha sosegada,
una entrega generosa, un dar sin esperar nada?
¿Qué tendrán esos detalles,
que han formado tantos héroes, tantos santos, tantas santas?…
¡Dios valora lo pequeño, los detalles, la constancia,
lo que se hace por los otros, con fe, amor y esperanza!
5. – Jesús ens va precedir amb el seu exemple.
Ell essent ric, es va fer pobre per nosaltres. El va venir per donar-nos vida, i es va fer pobre per enriquir-nos amb la seva pobresa. Tot i no tenir res, ni on reposar el cap, va gastar la seva vida donant a tots salut, vista i llum, veritat i alegria, futur i esperança, per acabar per donar-se a si mateix completament.
6. – Pregària
Senyor, les nostres matemàtiques no són les teves. On nosaltres sumem quantitat, tu multipliques qualitat. Concedeix-nos la generositat dels pobres “buits” de si, perquè no donem culte al déu diner i ens lliurem del tot a Tu i als germans.
On posem l’accent?
