Diumenge tercer d’Advent
Som al tercer diumenge d’Advent, molt a prop ja del Nadal. Per això, en mig de l’austeritat que caracteritza l’Advent (ornaments morats, absència del Glòria…) s’anomena aquest diumenge, el diumenge de l’alegria:
Alegra’t Jerusalem, crida de goig…
Viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. Que tothom us conegui com a gent de bon tracte (de simpatia)
El motiu és clar:
No són els motius “normals” que fan que la gent estigui contenta: que tot em va bé, que tinc salut, un bon sou…
Els motius de l’alegria del cristià són més profunds (també s’alegra del sou, de la salut i de tantes coses que ens plauen… Quins són aquests motius?
El Senyor ha tret fora els qui et condemnaven, ha fet fugir els teus enemics. Tens dintre teu el Senyor… no veuràs mai més cap desastre.
El Senyor és a prop. No us inquieteu per res…
I és que, si tens dintre teu el Senyor, si el Senyor és a prop, si el Senyor ve a salvar-nos, si el Senyor ens estima a cadascú entranyablement, malgrat les nostres limitacions i pecats… què és allò que em pot fer por?, què em podrà prendre la pau?
Fins i tot si em falla el sou, el treball, la salut (que he de mirar que no em fallin i tant de bo que no fallin per ningú em aquests moments que estem vivint); però si em falla, jo tindré sempre la pau, perquè el Senyor és amb mi, el Senyor és a prop, i el seu nom és “Príncep de Pau”.
Tinguem confiança, germans. Déu és amb nosaltres. I ens en sortirem de totes les dificultats.
Aquest és el motiu de la força del temps d’Advent.
Aquest és el motiu de l’alegria del poble senzill, l’alegria dels sants, dels malalts, dels nens, dels pecadors, de tots els temps. Déu és amb nosaltres. Això vol dir “Emmanuel”; això vol dir “Jesús” Déu que ens salva.
Però nosaltres hi tenim quelcom a fer?
És la pregunta dels qui escoltaven Joan, el Baptista. Fem-nos-la també nosaltres.
El Senyor ve, per això estem contents; però què ens demana?
Ens cal canviar alguna actitud? Podem romandre passius? Podem desentendre’ns del sofriment de tanta gent, que toca ja fons?
Canviem el nostre cor. Canviem la direcció dels nostres ulls, que massa sovint miren només cap a dintre de nosaltres. Canviem la direcció del cor, i estimem de veritat. Canviem la direcció de les mans, i donem amb gran generositat als qui ho necessiten més que nosaltres.
Aquest canvi de direcció, dels ulls, el cor i les mans val per a tothom. Però no esperem simplement que ho facin els polítics, els economistes, els savis i els rics. Fem-ho nosaltres; i posarem així una base sòlida per a que els qui més poden i tenen missió de fer-ho, acabin fent-ho també.
Perquè així com l’alegria de que parlàvem s’encomana, també s’encomana la caritat. Ho estem veient. La quantitat de notícies que parlen d’aportacions a Càritas, de particulars, institucions, grups, ajuntaments, col•legis… és que la caritat s’encomana. La quantitat de voluntaris que s’està promovent a rel de la crisi, és que la caritat s’encomana.
Al costat d’aquests voluntaris, d’aquests que, fins i tot des de la seva pobresa saben compartir, hi és Déu. Recordem: Tens dintre teu el Senyor… Aquesta és la força que canviarà el nostre món.
- El nen portarà la justícia
