Diumenge de l’Octavari per la Unió de les Esglésies
Segon diumenge Ordinari, cicle C
Setmana important en la vida de l’Església: Pregària intensa per la unió de tots els cristians.
Pregària en el si de totes les esglésies, que creuen en Crist, però resten separades.
La història d’aquest segon mil·lenni …. lluites, divisions. No és el moment de parlar-ne. Però sí el moment de reflexionar, pregar i actuar.
La pregunta: Davant la multiplicitat d’opinions i creences entre els cristians, ¿què espera el Senyor de nosaltres? És el lema d’aquest any. A la pregunta ens podria respondre Maria, com en les noces de Canà, que avui hem escoltat: “Féu el que Jesús us digui”. Què ens diu Jesús?
1. Hem d’estimar la veritat.
Déu ens ha parlat. Jesús ens ha parlat. La revelació no ens la podem fabricar nosaltres. Ens ha estat donada. És un DO de Déu.
Aquesta veritat, l’autèntica fe és un do més gran que la vida.
No és, per tant, el mateix una cosa que una altra, una creença que una altra.
Hi ha una sola veritat, ensenyada per Jesús.
I aquesta veritat ens ha arribat a través de l’Església, que ha rebut de Jesús la missió de custodiar i transmetre la plena veritat. Servir a la veritat.
- Hem d’agrair que ens hagi arribat la veritat, estar en l’autèntica església de Crist.
- Hem de sentir-nos joiosos d’estar en la veritat.
- Hem de profunditzar en la veritat de la nostra fe: lectura, interès per conèixer millor la pròpia fe catòlica.
- Hem de pregar perquè el goig de la veritat arribi a tothom:
als que no n’han sentit parlar;
als que se n’han apartat,
als que no viuen segons aquesta veritat. (Aquí podem estar nosaltres). - Hem de viure segons la veritat que creiem.
Aquest és el clima de l’ecumenisme, la condició, el compromís essencial:
la fidelitat a la nostra fe, ser conseqüents amb el que creiem,
donar testimoni clar, constant i joiós de la nostra fe catòlica.
Estimar la veritat.
2. Però aquesta estima joiosa de la veritat, aquesta consciència i convicció de que la tenim… ¿ens dóna dret a menysprear aquells que no la tenen o no la tenen plena? Déu ens en guard. I aquí ve l’altre as-pecte, molt concret i comprometedor de l’ecumenisme.
- Hem de saber respectar la convicció i la consciència dels altres, sense imposar per la força la nostra.
- Més encara: hem de saber valorar i acollir els dons de veritat i caritat que Déu reparteix segons la seva misteriosa voluntat sobre totes les persones, en bé de tots (segona lectura d’avui).
- Hem de saber alegrar-nos de que, també en les altres confessions cristianes, hi neixin i creixin exemples insignes de santedat, de virtut i de gràcia.
- Hem de saber col·laborar en mil coses (promoció de la pau, la justícia, benestar i llibertat de tothom…) amb els nostres germans d’altres confessions cristianes.
Només si ens estimem plenament, podrem en el moment que Déu Pare té disposat, unir-nos plenament en la veritat d’una única església.
Estimar la veritat i respectar tothom: aquest és el clima de l’ecumenisme.
I aquest clima el podem anar fent en els ambients en que cadascú ens movem diàriament:
a la família, al treball, al carrer, a qualsevol nivell i institució:
qui no té ocasió de ser fidel a la veritat?
qui no té ocasió de respectar, valorar, col·laborar, alegrar-se’n del bé dels altres…?
Preguem amb confiança (Déu ho vol) per la unió de tots. El mateix Jesús va fer aquesta pregària el Dijous Sant, poques hores abans de morir: “Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu”.
Féu el que Jesús us digui
