Diumenge 3 ordinari – cicle C
Un esdeveniment important en la història del poble d’Israel
- Després de molts anys d’infidelitat del poble a Déu… i, per tant, de calamitats.
- Un sacerdot, Esdres, ha retrobat el llibre de la Llei, que havien oblidat i perdut.
- Esdres reuneix el poble –petits i grans- per llegir en veu alta els preceptes de Déu.
- Tothom escolta, tothom plora pels propis pecats, tothom renova l’aliança i les promeses de fidelitat.
- Tots fan festa. Marxen plens d’alegria. Tornen a ser amics de Déu.
Això és el que nosaltres venim a fer cada diumenge aquí.
- Som el poble de Déu: l’Església de Jesús.
- Sovint hem estat infidels a l’aliança, als seus preceptes.
- I ens reunim per retrobar la llum i la força en la Paraula de Déu:
- Una paraula que ens purifica, ens renova, ens nodreix.
- I sortim encoratjats, contents, disposats a ser fidels al nostre Déu i Pare.
Hi ha una diferència.
- No és Esdres, el sacerdot, ni qualsevol altre qui ens llegeix i ens explica la Paraula de Déu. És el mateix Jesús. Hem sentit el mateix Jesús.
- A la Sinagoga de Natzaret -i avui, aquí- Ell mateix ha llegit la Paraula i ens ha explicat el seu programa, el seu projecte; ens ha dit a què ha vingut i per a qui són les seves preferències:
- Els pobres i els desvalguts, els cecs i els malalts,
- Els oprimits i els captius, els petits i els pecadors,
- Els marginats i malvistos de tothom, els ignorants i menyspreats,
- Avui diria els immigrants, els desnonats, els sense sostre, els perseguits, els torturats…
Tots aquests varen ser –i són- els predilectes de Jesús. Aquests són els títols que ens apropen a Jesús, que ens fan mereixedors de la seva amistat especial.
I qui de nosaltres no té aquests títols?
- Qui no és pobre i desvalgut? Ignorant i cec?
- Qui no se sent malalt i captiu de tantes pors…?
- Qui de nosaltres no és pecador?
Si reconeixem amb humilitat la nostra misèria, hem de venir contents, perquè som els predilectes de Jesús. Ell ha vingut a salvar-nos:
- A dir-nos que Déu ens estima i és amb nosaltres,
- A dir-nos que el món és obra de Déu i que tots formem una mateixa família,
- Que la pau és encara possible al nostre món,
- Que no hi ha lloc per a la tristesa, que hem de viure amb joia i esperança.
I en la mesura que nosaltres retrobem aquesta joia, esperança i llibertat, cada cristià ens convertirem en un altre Jesús que escamparà arreu aquesta joia i aquesta autèntica llibertat.
És aquesta la missió de Jesús. I aquesta la missió del cristià. La nostra.
El teu Esperit ens mou a alliberar
