Diumenge 27 Temps Ordinari
"Si tinguéssiu fe… tot seria possible"
- Els apòstols havien vist miracles, coses grans, inexplicables de Jesús.
- Muts que parlaven, cecs que hi veien, coixos que saltaven, leprosos curats…
- Jesús, abans de curar un malalt, els preguntava: ¿Teniu fe… creieu que puc fer-ho?
Tot ho feia dependre de la seva fe
- Era la palanca, la condició per aconseguir la curació.
- A Natzaret, quan hi va anar, no va poder fer gran cosa "perquè no tenien fe".
- Per això els apòstols un dia li demanaren: "Senyor, doneu-nos més fe".
- Ja hi creien en Jesús, però era dèbil la seva fe. I Jesús, mirant-se’ls, els diu: Si tinguéssiu fe… tot us seria possible.
M’imagino Jesús, avui, aquí, mirant-nos a cadascú i adreçant-nos aquesta pregunta: ¿Teniu fe?
- Potser direm: “Sí, tenim fe; per això hem vingut a l’església; per això resem; per això bategem els fills… i fan la primera comunió…. etc…"
- Possiblement Jesús continuaria preguntant: "Però… ¿teniu fe?
- ¿Teniu una fe forta… una fe viva… una fe que canvia la vida, que dóna joia i entusiasme…
- una fe que és confiada… i que es transforma en amor…? Si tinguéssiu fe…"
Deixem-nos interpel•lar per Jesús. I diguem-li com els apòstols: Senyor, doneu-nos més fe.
Perquè aleshores, tot és possible.
- És cert que hi ha "calamitats i penes –primera lectura– devastacions i violències, baralles i discòrdies…
- És cert que hi ha una desfeta, una deserció, un terratrèmol en el si de la societat i fins i tot de l’Església…
- És cert que hi ha molta desorientació en els pares, matrimonis, joventut…
- És cert, és cert… d’acord!
- Però també és cert que els coixos caminaven, que els cecs hi veien i els muts parlaven.
¿Per què? Perquè tenien fe.
Totes aquestes calamitats i penes, devastacions, violències, desorientacions… estan demanant a crits homes i dones de fe
- que creguin contra tota aparença…
- que esperin amb paciència i confiança molt gran…
- que creguin en la força de Déu, que vol i pot canviar les coses…
- homes i dones que, perquè tenen fe,
- saben confiar i esperar amb bondat l’hora de Déu
- i saben, per això mateix, confiar en la bondat -i debilitat- dels homes, dels joves, de tothom…
- homes i dones de fe que arrenquen de Déu els miracles…
- que creuen en la paraula de Jesús: "Demaneu i se us donarà"..
- saben confiar i esperar amb bondat l’hora de Déu
Pares… demaneu pels vostres fills, però amb fe, confiança, constància, sens defallir…
Perquè aquells que demanen amb fe… tenen tota la força de Déu.
Els màrtirs que el dia 13 seran beatificats a Tarragona ens són un exemple de fe. Donaren testimoni de Jesús fins a donar la vida. Per això són un tresor valuós per a l’Església; més valuós que totes les riqueses. I per a nosaltres uns intercessors.
En aquest any de la fe, que estem ja quasi acabant, demanem amb confiança que el seu exemple ens estimuli també a nosaltres a prendre amb més serietat la fe que hem rebut en el baptisme.
Demaneu i se us donarà!
