Diumenge 11 Ordinari – cicle C
Sempre la paraula de Déu és preciosa. Avui ho és especialment. Preciosa i molt actual, per a cadascú de nosaltres, que som pecadors.
Dues realitats en la nostra vida.
El pecat
- El rei David –ho hem escoltat- va ser adúlter i assassí. Així de clar.
- La dona que ens presenta l’evangeli era una pecadora pública. Tothom la coneixia com a tal. I ella no s’ho amaga.
- I nosaltres… no som pecadors? No hem fet pecats, i de vegades greus?
El perdó
- Déu coneix el pecat. El profeta Natan, en nom de Déu, diu a David: Tu has pecat.
- Jesús coneix la situació d’aquella dona pecadora.
- Déu ens coneix a tots nosaltres. Coneix la gravetat del nostre pecat.
El nostre pecat pot ser greu, potser constant, repetit. Realitat clara.
Però el perdó de Déu és realitat més clara, més gran, més constant, més absoluta.
- “Déu no es cansa mai de perdonar”, repeteix el papa Francesc.
- Deu disfruta quan pot perdonar.
- Déu mostra el seu poder, sobretot quan perdona.
- Perquè perdonar és estimar. I Déu ens estima del tot i sempre.
Tornem a la Paraula de Déu.
- David es penedeix. I tot seguit Natán, en nom de Déu, li diu: «Està bé: el Senyor passa per alt el teu pecat; no moriràs».
- La dona de l’Evangeli es posa als peus de Jesús: està clarament penedida. I sent de llavis de Jesús aquesta paraula: «La teva fe t’ha salvat. Ves-te’n en pau».
- Nosaltres ¿no hem sentit moltes vegades, penedits, en el sagrament de la confessió: Jo t’absolc dels teus pecats en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant?
Només cal reconèixer que som pecadors, i demanar perdó
Aquesta actitud de penediment ens posa en la veritat, en el goig, en la llibertat.
La humilitat que suposa el fet de reconèixer el pecat ens fa grans i lliures.
- Així va començar a ser gran el rei David: reconeixent la falta. Només aleshores Déu es va poder fiar de David.
- Així va començar la dona de l’evangeli a ser lliure i feliç, quan es va sentir estimada i perdonada per Jesús.
- També de Pere, l’apòstol, Jesús es va fiar per encomanar-li l’Església, quan Pere va plorar la seva triple negació.
- I nosaltres?
- Només podrem ser grans, si som humils.
- Només podrem ser feliços i lliures, si reconeixem el pecat i ens en penedim.
Què bonic és sentir:
- Déu passa per alt el teu pecat.
- La teva fe t’ha salvat. Ves-te’n en pau.
- Jo t’absolc dels teus pecats.
Germans i germanes,
“Déu no es cansa mai de perdonar”
Doncs, a què esperem?
Per què ajornem la nostra autèntica llibertat?
El perdó és l’alliberament, el goig, la vida.
Déu ho vol per a nosaltres, perquè ens estima.
Jesús ve a reparar les nostres avaries.
