Diumenge 18 ordinari – cicle C
Les frases que hem escoltat en la primera lectura semblarien
una concepció negativa de les coses
- vanitat de vanitats, tot vanitat…
- què en treu l’home d’afanyar-se per les coses, si les ha de deixar?
En canvi, ¿no ens diu l’Escriptura que Déu "veié que tot era bo, de debò"
Com s’entén?
¿És que no val res l’esforç, el treball, els diners, la salut i tot el que dóna goig al viure? ¿Tot és vanitat de vanitats?
Per altra banda, se’ns diu -ho diu Jesús- que
- "un vas d’aigua que donem té un valor extraordinari", i
- que "hem de fer rendir els talents que hem rebut fins al màxim".
Els antics buscaven la fórmula que convertís en or tots els altres materials.
- Quina és la fórmula perquè les coses més petites, febles, anònimes i sense rellevància prenguin un valor extraordinari?
- I per altra banda, què ho fa, que les coses més grans, més apreciades per la gent, com els diners i la salut i els càrrecs els consideri Déu "vanitat de vanitats…" ?
Trobar aquesta fórmula té una importància excepcional. És adquirir el seny, és trobar el sentit de la vida i de la mort i tot el que fem. Tot es converteix en "or", si trobem aquesta fórmula.
És ben senzill.
Tot té sentit si ho orientem a lloança de Déu i servei dels germans.
- Té sentit la cosa més petita que fem.
- Té valor etern el més petit esforç, una breu pregària, un acte de servei.
- Té valor la salut i la malaltia, l’èxit i l’aparent fracàs.
- Fer-ho tot perquè Déu ho vol i els germans ho necessiten.
- Convertir Déu i els germans en el centre del nostre pensament i vida és trobar el sentit de tot, és donar goig al viure i pau al morir.
Però…
- Tot és vanitat, inútil, sense valor, sense profit… si nosaltres ens constituïm el centre. L’egoisme mata, destrueix, és un virus que podreix les persones i les coses, envileix, ofega.
- Tot perd sentit, tot és vanitat. L’egoisme converteix en ídols les coses: i els ídols acaben caient, esmicolats, trinxats.
Trobarem nosaltres aquesta fórmula, aquesta orientació?
¿Ens decidirem a fer de tota la nostra vida una experiència d’amor a Déu i als germans?
El diumenge, el dia del Senyor, que ens dóna oportunitat d’escoltar la seva paraula i rebre la seva força, es converteix així en
.el dia del seny, del pensar, del refermar les conviccions més profundes…
.el dia de la decisió, del propòsit ferm de reordenar la vida i l’activitat.
I és per això que el diumenge, el dia del Senyor, es converteix en el dia autèntic de l’home.
Déu vol que el lloem i servim els germans, perquè això és la nostra realització, el nostre motiu més profund de joia. El dia del Senyor és el "nostre" dia.
Tot això que has acumulat, de qui serà?