Diumenge 24 ordinari – cicle C
Evangeli del Fill pròdig
1. Avui hem sentit la Bona Nova: l’amor de Déu, immens
- que estima, que perdona, que rehabilita,
- que és més fort que el pecat, que qualsevol pecat…
- un amor per sempre. I per a tots.
Cal que en donem gràcies. Cadascú, i tots, som objecte d’aquest amor de Déu.
Donar gràcies i deixar que la joia ens penetri.
Com penetrava sant Pau: Sóc el pitjor… Però he estat salvat. Per la gràcia de Crist.
La paràbola del fill pròdig és més aviat la paràbola del cor de Déu, pare i mare.
2. On estem nosaltres retratats?:en el fill pròdig? En el fill gran? Potser en tots dos.
- Qui no ha abandonat, pel pecat, la casa del Pare?
- Qui no ha preferit de vegades el vici a la virtut?
- Estem ara, avui, aquí, en amistat amb el Pare? O en som encara lluny?
Tant de bo que, sentint l’amor de Déu sobre nosaltres,
tinguem la valentia de tornar i dir: Pare, he pecat… perdoneu-me.
O potser som com el fill gran?
- Tot i estant sempre a la casa del Pare, no ha comprés el cor del Pare.
- Ha fruït dels béns…, però no ha profunditzat en la joia de sentir-se estimat.
- Per això no perdona de cor el seu germà, ni comprèn per què el Pare l’acull.
Quan ens creiem millors… perquè som a casa… som com el germà gran.
Quan jutgem els altres i els condemnem….
Quan li demanem a Déu "coses"… i no li agraïm el seu amor…
Germà petit… o germà gran… Mirem el Pare, el cor del Pare…
- i sentirem el goig de tornar… Pare, he pecat…
- i sentirem el goig de germans, que acullen els germans…
- i com el Pare que sortia a cercar el seu fill, sortirem nosaltres a cercar els germans.
- Serem també nosaltres fills bons d’un Pare bo.
- I amb tots els germans viurem feliços a la casa del Pare.
