Diumenge 33 del temps Ordinari – cicle C
El temps va passant molt ràpid. Ja som a la tardor. Cauen les fulles, canvia el color dels arbres, vindrà la boira…
L’Església, en aquests diumenges últims de l’any litúrgic, ens fa pensar en la tardor de la vida: tot va passant, tot va caient (coses, institucions, persones, formes de viure, de pensar, cultures… , atletes, cantants, polítics…). També sabem com els nostres anys passen de pressa, van minvant les nostres forces, van desapareixent persones estimades.
Semblaria que és el temps de la tristor? No, no és temps de tristor. Per al cristià és temps d’esperança.
Tornem a mirar la natura. A la tardor, sembla que mor, queda tot sec, despullat… però… tot tornarà a la vida, tornarà el verd dels camps, vindran altra vegada els fruits dels arbres, tot reeixirà de nou… És temps d’esperança.
En la vida cristiana, tot temps, també la tardor és temps d’esperança.
Sí, tot passa, però hi ha una persona que es manté: Jesucrist.
Cauen les institucions, però l’Església, malgrat totes les dificultats, limitacions, persecucions, proves i pecats… té la promesa de Jesús: “Les portes de l’infern no la faran trontollar”.
Podrà semblar que tot s’enfonsa, que la veritat canvia. No. No tinguem por. Mantinguem-nos fidels. Haurem de patir persecució pel fet de ser cristians. D’acord. Com Jesús. Però “no tingueu por, que no es perdrà ni un dels vostres cabells”.
El temps de la tardor –tota l’Església està vivint un temps de tardor, dificultats i mort, és el temps de la fidelitat i de la constància.
Fidelitat a la nostra fe: a Jesucrist, a l’Església, edificada sobre roca. Cal aprofundir la nostra fe, cal arrelar-nos ben fort a la roca, a la pedra sobre la que Jesús ha edificat la seva Església, sant Pere, avui Francesc. Cal venerar, estimar i escoltar el Sant Pare, que representa Jesús.
Ens ha dit el mateix Jesús: “Molts vindran i diran: Jo sóc el Messies”. No els escolteu. Tothom qui us vulgui apartar de la fe, de l’Església, del Sant Pare, no l’escolteu. Sigueu fidels.
I constants. “Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida”. I tornarà l’alegria. Tornarà la serenitat i la pau. Tornarem a la vida. Ni la mort mateixa no ens espantarà. Serà un pas per a la vida. I el nostre cos, com el cos de Jesús, també ressuscitarà el darrer dia. I regnarem amb Crist per sempre.
Val la pena ser fidels i constants. No tinguem por. Visquem amb esperança, que és la virtut del cristià.
I al mateix temps, treballem amb il•lusió –com ens invita sant Pau en la segona lectura. El qui viu amb esperança té més coratge per al treball.
L’Eucaristia que celebrem, la comunió que rebrem, és l’aliment de la fe, de l’esperança: és Crist en nosaltres, és la força, és la llavor, penyora d’eternitat: “El qui em mengi… viurà per sempre”.
Posa les teves paraules a la nostra boca
