L’Assumpció de la Mare de Déu
Primera lectura: (Ap 11, 19;121-10) "Una dona que tenia el sol per vestit i la lluna sota els peus."
Segona lectura: (1Cor 15,20-17) “Crist, el primer; desprès els qui són de Crist.”
Evangeli: (Lc 1,39-56) “el totpoderós obra en mi meravelles… exalça els humils”
Punt de reflexió: Mira l’Estrella, invoca Maria”,
1.- “Mira l’estrella, invoca Maria”, així resa una cançó popular molt antiga.
María, com l’invoquem a les lletanies del Rosari, és l’Estel Matinal, l’Estel més brillant després del Sol de justícia, Jesucrist.
2.- Avui estem convidats a contemplar aquesta estrella i alegrar-nos de la meravella més gran de Déu:
Maria pujada al cel en cos i ànima.
El rei està enamorat de la teva bellesa. Ell és el teu Senyor.
Tots recordem les 7 meravelles del món; a les que se n’hi van sumant altres. Recordem també les que són Patrimoni de la humanitat. Són grans, són precioses, tenen un valor extraordinari. Què no donaríem per veure-les! Oblideu-vos-en. No hi ha comparació.
Maria les supera totes. Déu mateix s’ha enamorat de la seva bellesa: la seva obra. “Más que Tú, sólo Dios, sólo Dios”.
Fixem-nos en Maria. L’evangeli ens ha deixat entreveure algun trets de la seva personalitat que ens poden ajudar. Pensem-hi uns moments.
2.- Com hi ha arribat a aquesta glòria tan gran i eterna?
Per la seva humilitat. Per la seva senzillesa. Sóc l’esclava del Senyor.
En el seu cant, el magnificat, ens ha dit:”Déu ha mirat la petitesa de la seva serventa” Va ser una “noia del poble”, una dona senzilla, que va viure una vida normal d’esposa, de mare. Això sí, amb una càrrega immensa d’amor, “la plena de gràcia”.
No penséssim pas que la vida de Maria fou una vida gris, vulgar, sense horitzons. Ella tenia un projecte que va dinamitzar tota la seva vida: el projecte que tenia Déu sobre ella. Va col•laborar amb el seu Fill en l’objectiu de portar la salvació a tots els homes. “El Totpoderós obra en mi meravelles”
. Déu la feu tan senzilla que enamora i tan plena de Déu que ens el fa proper.
. També l’ha portat al cel en cos i ànima. Identificada plenament a la terra amb l’obra de Jesús, ara participa plenament de la seva victòria.
3.- Avui és un dia per recordar que el camí de la grandesa és la humilitat.
Quan aprendrà el món aquesta lliçó?
No és el poder el que ens fa grans.
No és el tenir, la riquesa… el que ens fa grans.
No és el saber el que ens fa grans…
No és tot això el que ens fa agradables a Déu i als homes.
Maria no tenia poder, ni tenia riquesa, ni sabia gran cosa, ni sortia als diaris…
Maria era humil: Sóc l’esclava del Senyor.
Maria era obedient: Facis en mi segons la vostra paraula.
Maria, la serventa: Ella -Mare de Déu- va de pressa a servir.
Maria reconeixia la seva petitesa.
Per això la proclamem benaurada totes les generacions.
4.- La festa d’avui ens omple d’esperança.
El terme de nostre camí no és el buit, el no res, sinó la trobada amb el Senyor que omplirà tots els nostres anhels.
Caminem seguint les petjades de Maria i amb el ulls fits al Cel.
Al costat de Maria tothom s’hi trobava bé…. tothom s’hi troba bé.
La persona humil i bondadosa és un tresor per tots aquells que hi conviuen.
És una llum que il•lumina, alegra, escalfa, anima….. Siguem-ho cadascú… com Maria.
5.- Pregària:
Maria ha estat enduta al cel i els àngels se n’alegren.
Coronada de glòria excelsa vós, Maria, ens precediu.
Acolliu aquest poble vostre; consoleu sempre els vostres fills. (Cant d’entrada de la missa del dia)
