Primera lectura (Ex 17, 8-13): Moisés té els braços alçats vers el cel
Segona lectura (2Tim 33, 14-4.2): Pau encoratja al seu deixeble a restar fidel a la tradició i a la Escriptura
Evangeli (Lc 18,1-8): Hem de pregar sempre sense perdre l’esperança
Reflexió: Importància de la pregària perseverant
1.- L’ensenyament concret de l’Escriptura avui és sobre la ORACIÓ. Jesús ens diu que la pregària ha de ser l’actitud habitual del creient: “Hem de pregar sempre”… mantenir una constant relació amistosa amb el Senyor, immersos en la bondat de Déu
-Primera lectura: Moisés – eficàcia.
-Evangeli: "En aquell temps, Jesús, per explicar als seus deixebles com havien de pregar sempre sense desanimar-se, els va proposar aquesta paràbola: …"
2.- Unes pautes
- El diumenge passat se’ns presentava un aspecte de l’oració: la gratitud, els deu leprosos.
- Avui se’ns presenta un altre aspecte: la súplica, que pot ser a favor nostre (com en l’evangeli) o a favor d’altres, i encara de tota la comunitat, (Moisès).
- De vegades, com avui, se’ns ensenyen actituds de l’oració: confiança i perseverança. ”Aquesta viuda és tan pesada que li hauré de fer justícia”. Necessitat de perseverar.
- Altres vegades se’ns donen motius per a aquesta pregària confiada: Qui de vosaltres si el seu fill li demana pa li donarà una pedra? Com més el vostre Pare del Cel us donarà coses bones als qui les demani ‘.
- Altres vegades se’ns ensenya el contingut de l’oració, per exemple en el Pare Nostre, o a les mateixes oracions de Jesús. Penseu en les seves paraules en l’Hort de les Oliveres: "Si és possible… però no es faci el que jo vull sinó el que Vós voleu”.
3.- Una pega freqüent: Déu no m’escolta. Què respondre?. Aquí van unes consideracions:
- Déu no em fa cas, i jo, ¿faig cas a Déu?
- ¿Considero a Déu com a Pare, que sap millor que jo el que em convé, o vull utilitzar Déu per al que a mi em convé?
- Quan vas al metge, ¿trobes lògic que sigui ell i no tu qui posi el tractament i la durada? I amb Déu, ¿vols dictar tu el que et convé? Ni sabem bé quines són les nostres veritables necessitats ni quin és el tractament adequat. Potser nosaltres estem preocupats per ‘les nostres coses’ i Déu ‘per les nostres virtuts’.
- No oblidem també el refrany castellà: “A Dios rogando y con el mazo dando”
- I acabo amb un pensament de Sant Agustí: "No t’afligeixis si no reps de Déu immediatament el que demanes: és ell qui vol fer-te més bé encara mitjançant la teva perseverança en la pregària. Ell vol que el nostre desig sigui provat en l’oració. Així ens disposem per rebre el que ell està disposat a donar-nos".
Hem de pregar sempre sense perdre mai l’esperança. ¿Preguem, amb aquesta confiança?
4.- I l’evangeli d’avui acaba amb un interrogant que fa pensar: “Però quan el fill del l’home vindrà, ¿creieu que trobarà fe a la terra?"
Pregària: "Senyor, feu que quan torneu, trobeu fe sobre la nostra terra.”
